La lletra més petita

En la lletra petita d’aquest “irresistible” programa de govern que Unides Podem no acaba de veure ni amb la lupa de les millors bones intencions, es veu que el PSOE hi ha posat una proposta per frenar els preus abusius dels lloguers. O sigui, que per fi els que poden solucionar-ho busquen mesures per rescatar de la desesperació un sector creixent de la societat que no troba sostre. I això que la situació és prou clamorosa tant per a qui la viu com per a qui la vulgui veure: la pressió dels fons voltors i l’escampadissa dels pisos turístics han enlairat els lloguers a límits inassumibles per a la classe treballadora mentre les hipoteques exigeixen pagaments encara més inabastables. On han d’anar a viure, doncs, aquestes persones? Una pregunta que per fi sembla importar al partit que aspira a guanyar la pròxima investidura espanyola. I, mentre el microones dels pactes no aconsegueix descongelar les relacions entre el PSOE i Unides Podem, arriba una notícia fresca que d’entrada podria alleugerir fins a un milió de famílies. La justícia europea acaba de descarregar un altre calbot a l’Estat espanyol, en aquest cas considerant “poc transparents i presumptament abusius” els préstecs concedits segons les condicions fixades en l’índex de referència de préstecs hipotecaris, l’IRPH. La conclusió de l’advocat general del Tribunal de Luxemburg no té caràcter vinculant però sol ser la que després segueixen els magistrats i contradiu directament una resolució prèvia del nostre fabulós Tribunal Suprem. Aplicada amb caràcter retroactiu, el calbot europeu podria representar per al sector financer un retorn de diverses desenes de milers de milions d’euros. La justícia, doncs, es troba pel camí amb la política en una aliança que podria començar a revertir un problema vergonyós. Però ja sabem que la banca sempre guanya i el més probable és que l’aplicació de la sentència signifiqui en realitat l’enduriment per a la concessió de futures hipoteques.