Quin és el límit?

Rere el terme aparentment innocu de xarxes socials hi ha poders d’abast global que ultrapassen l’àmbit de l’Estat. A Itàlia, dos partits extraparlamentaris, Forza Nuova i Casa Pound, acaben de ser expulsats de Facebook i d’Instagram; no solament els comptes oficials, també els de dotzenes de militants. El motiu és tan fàcil d’acceptar com de difícil concreció filosòfica: s’han dedicat a difondre odi. Al comú de les gents, saturats d’interconnectivitat, ser expulsat de Facebook els deu semblar un càstig exemplar, la pena de mort civil i prova definitiva de maldat, però haurien de fixar-s’hi més. Fins fa poc, era competència del Ministeri de l’Interior il·legalitzar un partit quan les seves activitats vulneraven el codi; ara ve Facebook a aplicar una sanció preventiva si els seus algoritmes –ajudats per algun suggeriment dels qui tenen poder per fer-ho– detecten alguna contravenció ideològica a la seva particular manera de veure el món, que d’aquesta manera es converteix en obligatòria. Què més està a punt d’arribar? És correcte, i no pas delicte d’odi, prohibir els espectacles taurins? I voler fer callar els antitaurins? I voler enviar algú a la paperera de la història? I desestabilitzar un govern democràticament elegit? I aspirar a la secessió d’un territori pertanyent a un Estat internacionalment acceptat? Quin és el límit, i qui posa els límits? Un ignot comitè central amb seu a Califòrnia ens ha de dir què està bé i què no? A còpia de deixar-los entrar a casa i de servir-los gratis la nostra intimitat, se n’estan fent amos.