anàlisi
Esteve Vilanova
Empresaris catalans
Ja fa temps que defenso la necessitat i la urgència de fomentar a Catalunya l’empresariat. Necessitem molts més empresaris, moltes més empreses i també necessitem que cada dia les nostres empreses siguin més grans. El futur passa per aquí, per més que a alguns sectors de la societat els sembli que el problema de tot plegat són les empreses i els empresaris, i com als anys vuitanta defenso els beneficis empresarials. L’experiència em diu que pràcticament totes les empreses que tanquen ho fan perquè tenen pèrdues insuportables, i els beneficis són una assegurança de supervivència empresarial i de riquesa nacional.
És clar que seria un error greu pensar que tothom, i també els empresaris, és tocat per la gràcia de la virtut i que podem viure en un món sense regles ni controls. La realitat ens diu que la virtut, en certs moments, ens pot ser escassa i per tant necessitem controladors, si més no per fer veritat allò que diu: la por guarda la vinya. Però què passa quan el controlador és col·lega dels empresaris voltors per traficar i capgirar el poder controlador en aliat? Que el lliure mercat i de competència es distorsiona i crea una casta que s’enriqueix a l’ombra del poder evitant l’esforç i el risc que suposa competir i embruta tot el sistema.
Una altra vindicació meva de fa temps és la urgència d’augmentar el sentit del que jo anomeno patriotisme empresarial. Aquest sentiment d’orgull d’emprenedor i d’empresari tan arrelat a casa nostra, que va fer que Catalunya, una nació amb pocs recursos naturals, assolís una riquesa molt important i que amb la globalització s’està perdent. Avui a una mena d’empresaris els costa molt menys que abans vendre’s l’empresa i gaudir del seu patrimoni. És cert que hi tenen tot el dret, per això és la llibertat, però segur que n’hi ha molts que malgrat aquesta possibilitat segueixen amb l’empresa aportant riquesa i amb compromís social. És aquesta manera de fer la que tots hauríem de valorar i vindicar.
Sovint la premsa s’emmiralla en alguns emprenedors que, aprofitant els avantatges de les noves tecnologies, han tingut una idea i n’han fet una empresa que al cap de pocs anys s’han venut per molts diners a una multinacional.
Quan llegeixo una notícia d’aquestes sempre em pregunto si, amb una mica més de patriotisme empresarial, aquests empresaris joves l’haurien pogut desenvolupar molt més i transformar-la en una gran empresa catalana. Amb aquesta estratègia més dels fons de capital risc que no d’empresaris, difícilment tindreu mai un Google o Microsoft.
Darrerament hem vist vendes d’empreses catalanes molt importants que evidencien massa descarnadament el que dic. Abertis, Freixenet, Codorníu, Pastas Gallo... en són una bona mostra.
Malgrat tot, l’esperança hi és, i tenim gent que dia a dia lluita i fa empresa. Aquesta setmana passada ens ha deixat un exemple d’empresari i de nissaga d’empresaris, que fan tenir confiança i que explica el que ha estat el nostre país. L’amic empresari i fill de la nissaga, Joan Vila, hi dedicava el seu article dominical al Diari de Girona, Francesc Vila, una vida dedicada al paper, en què glosava la figura del seu pare, traspassat la setmana passada, i també de la seva família, i, sense escatimar detalls, ens mostrava els inconvenients i les dificultats que els seus progenitors van haver de superar per crear la seva fàbrica de paper a Sarrià de Ter. Commou i reconforta alhora que persones que van dedicar tota la seva vida a crear empresa poguessin veure com els seus esforços s’han convertit en LC Paper 1881 SA, una empresa important amb una gran mirada en els mercats exteriors i amb una permanent recerca i inversions per afavorir el medi ambient i l’eficiència energètica.
Avui aquella tradició la segueixen els germans Joan Vila i Assumpció Vila, amb el mateix entusiasme heretat dels progenitors. Per sort, d’aquest tipus d’empresaris catalans encara en tenim, i el que hem de fer entre tots és agrair-los la seva dedicació i vocació i fer visibles els seus exemples per a les generacions noves perquè això també és fer país.
Bona Diada a tothom!