L’endemà

No en tinc cap dubte, que la Diada d’avui tornarà a ser una jornada massiva. Que mentre que a Espanya es tiren els plats pel cap i són incapaços de fer govern (un espectacle lamentable, totes aquestes negociacions entre el PSOE i Unides Podem), a Catalunya el carrer tornarà a ser un clam. Un clam per expressar en veu alta ja no només l’anhel de llibertat sinó la indignació, l’enuig o la perplexitat per la situació que estem vivint. Com pot ser que un referèndum que va ser també una protesta, pacífica i democràtica, hagi derivat en una repressió com la que patim? Com pot ser que hi hagi presos polítics, polítics a l’exili i desenes d’investigats per delictes que no han comès? La Diada d’avui serà diferent. No serà la dels somriures d’anys enrere. Però serà pacífica, cívica i reivindicativa, i estic convençut que, com ha estat sempre, cap dels que hi anem preguntarà als del costat de quin partit són, què voten, i si hi ha d’haver eleccions o no. La política, la política de partits, avui quedarà en un segon terme. I portarem tots la mateixa samarreta. Serà una Diada com les de sempre, però serà també una Diada diferent. Per la repressió que ens aclapara (menteix qui digui que no l’aclapara) i perquè som a les portes d’una sentència que sembla evident que ho pot capgirar tot. El president Torra parlava a mitjans d’aquesta setmana de “nova etapa”, i avui, en una entrevista en aquest diari, el president del Parlament, Roger Torrent, parla de “la fi d’un cicle polític”. La incògnita, que espero que es resolgui favorablement, és si les crides a la unitat estratègica que aquests darrers dies han fet totes les formacions independentistes obeïen justament a la proximitat la Diada i si demà es mantindran intactes i acabarà essent una realitat. Em fa l’efecte que és el que voldrien tots els qui avui sortiran al carrer. Perquè caldrà. Anys enrere, crec que era el 2012, l’expresident Mas ja parlava que entraríem en un “terreny desconegut on ningú ens espera”. Em fa l’efecte que ja hi som. I que la classe política n’hauria de ser conscient. No pas avui. Sobretot a partir de demà.