Amb polítics o sense?

L’independentisme va tornar a demostrar ahir que, tot i la repressió, la desunió i, fins i tot, el mal temps de part de la jornada, manté una musculatura que era del tot impensable ara fa només 10 anys. Nova jornada de reivindicació multitudinària en què, però, la desunió independentista també ha estat visible en els diferents actes organitzats pels diferents agents socials, tot i l’esforç de darrera hora per donar imatge d’unitat. A més, aquest any els organitzadors de les grans manifestacions independentistes dels darrers anys, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), havien decidit que els polítics no tindrien un lloc destacat i que l’anomenada fila zero seria per als familiars dels presos polítics i exiliats i per a representants dels centenars de represaliats. L’ANC, amb una decisió controvertida però legítima com a entitat privada que és, no feia més que donar visibilitat a un debat que existeix a la societat en els darrers mesos.

Una part del moviment independentista se sent enganyada per una classe política que no hauria fet tots els possibles per dur el país a les portes de la independència com havia promès, ni l’hauria fet efectiva tot i el resultat de l’1-O. La veritat és que els polítics van fer el que van poder, com demostra el fet que l’1-O el va muntar la gent. Sí, molts dels que hi van treballar tenien càrrecs en algun partit, la majoria de segon nivell, d’aquells que treballen molt i no cobren, però no van seguir pas ordres orgàniques de partit. Els presos polítics no son més que caps de turc en aquesta operació estatal, i reial, de venjança per l’èxit de l’1-O i d’advertiment a aventures posteriors. Per tant, en aquest escenari presentència, una sentència que pot arribar a afirmar que manifestar-se, o muntar un referèndum, és motiu de rebel·lió si es va contra el poder establert, es podria prescindir dels polítics? Potser sí, i això evitaria les temptacions partidistes, però, i com s’articula tot aquest moviment? Com s’hi dona una sortida política, a un conflicte polític sense polítics? Per molt que es digui que ens mobilitzem per la independència –tant de bo!–, ho fem per forçar un referèndum i algú l’haurà de negociar. Caldrà veure qui, però.