L’interès de les coses
Deia a l’article de dijous que els turistes cultes i curiosos ens fan valorar els monuments propis que, si no fos per ells, deixaríem passar amb indiferència. Alguns lectors em van titllar d’exagerat. Posava d’exemple La Pedrera d’Antoni Gaudí. No era triat a l’atzar. Alexandre Cirici, estudiós de l’art i intel·lectual de primera, un dels grans que hem tingut, va publicar l’any 1971 el llibre Barcelona pam a pam, una obra extraordinària sobre els carrers i els edificis de la capital. Ja voldrien moltes, en qualsevol punt de món, disposar d’una guia equivalent. Cirici hi puntua els edificis amb estrelletes, de tres a una. S’entén que els que en tenen tres són d’un interès altíssim i de visita inexcusable. A La Pedrera no n’adjudica cap. No vol dir que la menystingui. L’elogia: “Un dels edificis més interessants de la ciutat”; “Veritable escultura abstracta, de formes orgàniques, de format monumental”; “Les xemeneies i tubs d’aireig formen un interessantíssim conjunt d’escultures abstractes”... Però de guardó, ni un. Sense moure’ns del mateix carrer, Cirici escatima les estrelles al conjunt d’edificis que formen l’anomenada “mançana de la discòrdia”. La casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner, la casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i “la curiosa” casa Batlló del mateix Gaudí, ara aliment de tots els turistes, s’enduen una sola estrella. S’ha d’entendre: Cirici era un conspicu seguidor del noucentisme, el racional i ordenat moviment cultural que va abominar dels excessos del modernisme. Quantes estrelles adjudica al Palau de la Música? Una. Josep Pla, un altre contrari del modernisme, va dir d’aquest edifici grans penjaments. Si els intel·lectuals no valoraven les obres dels tres referents del modernisme, ara afigurin-se les autoritats, els opinadors i la sort dels edificis de menor quantia. Molts van ser enderrocats. A la casa Golferichs de Puig i Cadafalch, a la Gran Via, li va venir d’un pèl. De la Golferichs, Cirici ni en parla. S’ha de dir que fa els màxims honors a la Sagrada Família i al Parc Güell.
Quan s’acostaven els Jocs Olímpics de Barcelona es va observar que els japonesos, els turistes japonesos, s’interessaven pel modernisme. Amb l’impuls de l’arquitecte, urbanista i historiador Albert Garcia-Espuche, que en sap de cada mà, es va crear la ruta El Quadrat d’Or, que incloïa tot el modernisme de l’Eixample. La campanya va ser un èxit. Gent d’arreu va venir a fer observacions de les obres majors i menors que els arquitectes modernistes havien produït. Nosaltres vam girar els ulls amb ells per veure què miraven amb tanta afició.
No exagero, no. En general són els altres, també els turistes tan criticats ara a Barcelona, els que ens ensenyen a mirar. El valor de les joies pròpies el taxen tercers.