LA GALERIA
Primer dia superat
Aquells ulls esbatanats que et miren com dient “on m’has portat?”, aquella mà que prem la teva tan fort que et talla la circulació
A només tres anys, aquest es pot considerar el canvi més important a la seva vida. El primer dia a l’escola obre el comptador vital de canvis i sotracs personals. A partir d’aquí, és un no parar. Però tampoc cal que els avancem esdeveniments. El que deia és que ahir moltes mares i pares vivien amb il·lusió, nerviosisme, neguit i, per què no dir-ho, també amb un cert alleugeriment l’inici del curs escolar. Enrere quedava l’etapa de l’escola bressol i se n’obria una de nova, on tot es fa immensament gran per a aquestes petites personetes –i, reconeguem-ho, també per als pares i les mares–. Aquells ulls esbatanats que et miren com dient “on m’has portat?”. Aquella mà que prem la teva amb tanta força que gairebé et talla la circulació. Aquella abraçada al coll com si s’acabés el món. Tàctiques que la mainada, de manera innata, saben utilitzar a la perfecció. I els adults, tan bon punt et despistes, hi caiem de quatre grapes. Però bé, una acaba per superar el sentiment de culpabilitat, inoculat directament a la vena pels teus fills –perquè en aquest cas parlem de bessons– i els deixes a l’aula. Serà ben poca estona, perquè ara els centres escolars apliquen allò que es diu “adaptació” i la cosa va de mica en mica. S’agraeix. O no. Ja els ho explicaré, si de cas, d’aquí a alguns dies. Però el que deia, la poca estona que estaran en aquest nou món que es diu P3, a fora, els pares i les mares –servidora inclosa– només fan que pensar si els nens estan patint, si estan plorant, si sabran estar separats... I saben què? Doncs sí, que els vas a buscar i estan la mar de bé. I és en aquell moment que penses: primer dia superat. Però no ho dius pels nens, t’ho dius a tu mateixa.
Ara que ja està fet el primer pas, la resta tampoc sembla tan complicat. Fins i tot em veig capaç d’aprendrem el nom dels nens de les dues classes de P3 –és el que té tenir bessons–, anar a les reunions de l’AMPA i coordinar les activitats extraescolars –tot multiplicat per dos–. Ja formo part del clan de mares i pares que han superat el primer dia de l’escola i això em dona forces per a tot i més! Tots aquells que ja fa temps que formeu part del clan enteneu perfectament el que dic –espero!–. I els qui encara hi heu de passar, des d’aquí tots els ànims del món. “Penseu que, si la resta ho hem superat, vosaltres també”, citació textual que em va dir ahir una mare veterana.
