El termini

Per tornar a desmentir els qui diuen que els actes de la Diada s’adrecen només a una part de la societat catalana, Òmnium Cultural va convocar dimecres a Arc de Triomf una nodrida representació del 80% de la societat catalana. Persones ideològicament molt diverses que formen part d’una mateixa lluita compartida: la lluita pels drets i llibertats i contra la repressió. Perquè sí, ho diuen totes les enquestes: el 80% dels catalans estan en contra dels empresonaments dels líders civils i polítics catalans.

Va ser en aquest acte que el vicepresident Marcel Mauri va posar sobre la taula un termini del qual no parlen els mitjans de comunicació, un termini que faria neguitejar qualsevol cap d’Estat però que en canvi no sembla que immuti Pedro Sánchez: la data que han fixat les Nacions Unides perquè el govern espanyol faci complir la resolució del grup de treball de detencions arbitràries on demanava l’alliberament immediat dels presos polítics. El recorden? Aquell informe que deia, textualment: “En Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez i la resta de presos polítics estan empresonats de resultes de l’exercici de drets fonamentals d’opinió, llibertat d’expressió i manifestació. Per tant, la seva privació de llibertat s’equipara a mantenir algú detingut per les seves opinions i creences. Uns presos que han estat persuadits de suprimir el seu activisme a favor de la causa independentista a canvi de ser alliberats i que han estat coaccionats per les seves opinions polítiques.” L’informe es va fer públic el mes de maig, i l’ONU donava sis mesos al govern espanyol per alliberar els presos. Ja n’han passat quatre.

Mentrestant, tots els focus estan posats en el compte enrere per a unes hipotètiques noves eleccions a l’Estat o per a una possible investidura. Però Pedro Sánchez hauria de ser conscient que té damunt seu com una espasa de Dàmocles un termini que el pot deixar fora de la legalitat internacional i minar, encara més, el prestigi de l’Estat a ulls del món.