Full de ruta
MENA i el PSC
Que fàcil que és lloar Open Arms i criticar la Unió Europea per la seva inacció al Mediterrani i com costa practicar amb l’exemple
L’alcalde de Badalona, el socialista Álex Pastor, va fer, dijous a la nit, una piulada en què es vantava del fet que havia aconseguit que la Generalitat es fes enrere en la seva proposta de posar un centre per a menors estrangers no acompanyats, els MENA, al barri del Remei. El que feia mal de la piulada era l’“hem aconseguit”, que indicava una clara estigmatització contra el col·lectiu. “Hem aconseguit” que la Generalitat no ens posi un abocador, una presó, una central nuclear... per exemple. El dia següent, Pastor, i el també alcalde socialista de Sant Adrià, Joan Callau, qui li havia donat suport també a la xarxa social Twitter, defensaven l’“hem aconseguit” amb l’argument que el barri del Remei no era el lloc per a una instal·lació d’aquesta mena. Aquesta piulada desafortunada se suma al parany que va posar l’alcaldessa socialista de Rubí a una alt càrrec de la Generalitat per tirar-li els veïns a sobre i als comentaris racistes del que havia estat alcalde, socialista, de Gimenells, després dels atemptats del 17-A.
Davant d’una situació d’emergència com la que es viu al Mediterrani, és relativament fàcil premiar Open Arms –tot i que, certament, el govern del PSOE els vol multar– per salvar migrants de morir ofegats o criticar la inacció de la Unió Europea, però és molt més difícil fugir del discurs que lidera l’extrema dreta quan es veu que aquesta simplificació falsa pot donar vots. Si creiem en el que diem, practiquem-ho. No siguem tan hipòcrites de demanar-ho a les altres administracions i no refusar-ho per a la nostra. De fet, Sant Cugat o Figueres han pactat l’indret amb la Generalitat. Ara, com que sempre he defensat la feina dels polítics municipals, del color que siguin, també diré que em costa entendre les paraules de Pastor i Callau i acabo pensant que potser sí que els seus arguments eren bons i que han convençut la Generalitat que el centre s’ha de situar en un altre indret, potser al mateix municipi. Ara, llavors el que sobra és l’exhibició pública, el populisme. Aquests temes tan sensibles s’han de treballar internament i ser transparents un cop acordats.
