Al govern de Catalunya

Amb vuitanta-quatre anys a esquena i totes les xacres que es poden tenir, no deixo de pensar què és el que puc fer per la meva pàtria.

En la meva vida professional, m’he dedicat a investigar sobre la història econòmica de Catalunya des de finals del segle XVIII ençà. Com és prou conegut, hem patit una mica de tots els règims possibles: monarquia totalitària, monarquies parlamentàries, dictadures militars, democràcies d’estar per casa i repúbliques. Aquesta història ja està escrita. Però en el curs dels darrers dos-cents anys, he trobat d’una forma quasi monòtona un tracte repetitiu del govern central envers Catalunya, que es tradueix en una discriminació continuada que afecta negativament la nostra economia.

Feina meva, i d’altres historiadors com jo, és presentar i analitzar els nombrosos Memorials de Greuges que s’han presentat al rei o a la reina en altres temps amb un reguitzell de resultats negatius. Però m’adono, i no soc l’únic, que des que vivim en un règim de monarquia parlamentària la discriminació s’ha mantingut. Esperàvem la democràcia, la democràcia ha arribat, però Madrid i Espanya continuen essent un pes feixuc per a Catalunya.

Em refereixo a l’economia i no a la política, una economia més sensible als empresaris que la presó preventiva als nostres dirigents, per demanar expressar-se en pau i donar a conèixer les seves idees. Per convèncer o per acabar de convèncer els nostres conciutadans, res millor que la publicació d’un llibre o d’un llibret sobre el comportament del govern central. Els catalans tenim sentiments que demanen la llibertat de la nostra pàtria, però seria molt convenient que hi afegíssim aquesta discriminació ben viva en els darrers 40 anys: l’enorme càstig que representen les balances fiscals, els dèficits permanents de les nostres estructures viàries, el trist paper de les rodalies de Renfe, el nul poder sobre les línies aèries, etc. Però no vull fer malament el que els altres farien molt millor.

Catalunya té molt bons economistes que entendrien perfectament el que se’ls demana. Seria bo que fossin dos o tres, amb un currículum poc discutible darrere seu, els que signessin aquest Memorial del segle XXI. Un text seriós, però a l’abast de tothom.

Entre els destinataris, penso en els empresaris, especialment, poc atrets per una independència que els crearia alguns problemes, sobradament compensats pels ingressos que els arribarien d’un Govern de Catalunya que sabés on han d’anar els recursos captats.

Aquest treball no afectaria el pressupost de la Generalitat. I es podria utilitzar per donar a conèixer la realitat econòmica catalana dintre i fora de Catalunya. Podríem recordar als forasters que al segle XVIII a Castella es deia “el catalán de las piedras hace pan”, que és una certa distinció.

Estimat govern de la Generalitat: la meva edat justifica que no pensi en mi a l’hora de fer aquest escrit. En la meva vida he treballat més per als altres que per a mi, i així m’han anat les coses. Aniria bé que a la Generalitat hi hagués dues o tres divisions de funcionaris. Estic parlant d’una segona divisió que mouria els fils.