La monarquia, en perill

Durant els 39 anys que es va mantenir en el tron, l’anterior monarca, Joan Carles I, va fer onze rodes de consultes per investir president del govern. El seu hereu, Felip VI, ja n’acumula set en cinc anys, una i mitja per cada any. La dada posa de manifest, perfectament, la inestabilitat política en què viu immers l’Estat espanyol, talment com la freqüència de les eleccions, la durada dels governs en funcions o les pròrrogues pressupostàries, per posar només algunes exemples, i, com ens podem imaginar, genera un munt de problemes, des de la paràlisi legislativa fins a la incapacitat per resoldre els reptes estructurals, entre els quals hi ha el tema català. La llista de conseqüències negatives podria ser interminable, però, entre totes, n’hi ha una que té especialment neguitejats alguns periodistes i polítics. Es tracta del desgast de la institució monàrquica. I no pas perquè l’acumulació de consultes acabi repercutint en l’atapeïda agenda de Felip VI, que ja deu acumular més fotos amb la presidenta del Congrés de Diputats que no pas amb el seu cunyat; ni tampoc perquè el monarca es vegi desbordat per les peticions de mediació que li arriben des d’alguns partits com ara Podem (per cert, estranya paradoxa, la de Pablo Iglesias, que es defineix com a republicà i reclama al monarca que se salti la Constitució i faci la feina dels polítics). Sinó senzillament per la possibilitat que sigui el rei qui hagi de posar fi a la legislatura i se l’acabi associant a la crisi política. Fa pocs dies, des de l’editorial del diari El País es plantejava el dilema amb molta claredat: “Entre que sigui el rei qui hagi de posar fi a la legislatura, perquè no hi ha candidat, o que sigui el Congrés després del fracàs d’un altre intent d’investidura, en què els responsables polítics s’hagin vist obligats a donar explicacions, és preferible això últim.” O sigui que ja ho veuen. La pobra monarquia, amb una imatge tan immaculada, encara es veurà perjudicada per culpa de la incompetència dels polítics.