A la tres
Quina vergonya!
Si ja fa mesos que estava profundament decebut amb el govern espanyol (per la seva poca sensibilitat amb Catalunya, pel seu poc respecte amb la llengua catalana –hauria de dir menyspreu?–, pel seu mal tracte fiscal, per les poques inversions, per les plantofades de l’1-O...), els he de confessar que l’espectacle d’aquesta suposada negociació per a la suposada investidura de Pedro Sánchez ha superat totes les meves previsions. Ha estat un espectacle lamentable. Una vergonya. I la compareixença (electoralíssima) de Pedro Sánchez d’anit, el millor exemple. Els he de confessar que jo era dels que es pensaven que sí, que no era el mateix que governés Mariano Rajoy que ho fes Pedro Sánchez. Però en començo no només a tenir algun dubte, sinó a tenir-ne alguna certesa. La vigília de la Diada vaig entrevistar el president del Parlament, Roger Torrent, que es feia una pregunta en veu alta. Deia Torrent: “Nosaltres hem de fer la reflexió des de l’òptica estricta del conflicte que viu Catalunya amb l’Estat. Hem d’analitzar què ens convé més estratègicament, si un govern en minoria PSOE-Podem, amb capacitat d’incidència de l’independentisme a l’Estat, o el risc d’un govern del tripartit ultra.” Em va semblar una interrogació assenyada. Pocs dies després, però, i vist com han anat les coses, soc dels que no sabrien dir-los en què es diferencia el PSOE del PP amb relació al que ens convé més, que deia Torrent. Vostès van seguir ahir l’encreuament de cartes entre Pedro Sánchez i Albert Rivera? L’un, posant com a condició per a un acord que s’apliqui el 155 a Catalunya i l’altre, contestant-li per escrit que “no vacil·larà” a aplicar-lo? Però quin coi de negociació és aquesta, que la principal discussió entre les principals formacions polítiques espanyoles a l’hora de facilitar una investidura és veure qui aplicarà abans i amb més duresa el 155 a (contra) Catalunya? No haurien d’estar competint entre ells per veure qui té una solució per al conflicte? No. Han competit només per veure qui s’enduia la culpa del seu fracàs i qui s’acarnissava més i millor amb els independentistes. Una vergonya. I una irresponsabilitat. Ja s’ho faran.