Per Catalunya, la llibertat i la democràcia

Washington DC, 20 de gener de 1961. Presa de possessió de John F. Kennedy. Fred glacial, intens, set graus sota zero. La jornada anterior, tres mil soldats havien estat treballant tota la nit, set-cents camions i vehicles especials per remoure una capa de gairebé vint centímetres de neu que, caiguda el dia abans, va estar a punt de paralitzar-ho tot. El primer parlament del president va ser un dels dos discursos d'investidura més memorables del segle XX, i un senyal de la importància que va donar Kennedy als discursos formals per dirigir la nació. Continua sent, amb la primera intervenció de Franklin Roosevelt, exemple de llenguatge inspirador i d'apel·lació al deure cívic. Tot i que cada frase desprèn inspiració i missatge ferm d'esperança, voldria destacar un paràgraf conegut i utilitzat al món sencer, però mai amb tot el sentit que li va voler donar JFK. És aquest: «I així, compatriotes meus, no pregunteu allò que el vostre país pot fer per vosaltres; dieu més aviat allò que vosaltres podeu fer per la pàtria. Col·legues meus, ciutadans del món, no pregunteu què pot fer Amèrica per vosaltres sinó què podem fer junts per la llibertat de l'home.» Aquestes van ser les autèntiques paraules pronunciades per Kennedy i que molts polítics han utilitzat i retallat a conveniència perquè, malauradament, allò «que podem fer junts per la llibertat de l'home», encara, després de 46 anys del seu magnicidi, deixa molt a desitjar.

M'he permès parlar de les paraules de Kennedy, tan actuals, per ressaltar l'orfenesa de la nació catalana i a la vegada una profitosa enveja –JFK va romandre sempre al costat del seu poble, fins a les darreres conseqüències–, per la manca d'un lideratge que defensi amb l'esperit del «desperta, ferro!» l'Estatut de Catalunya confinat a la capital d'una Espanya que no accepta el progressisme de la nació catalana. Sí accepten, amb una riallada burlesca, els diners de la Catalunya esforçada, treballadora, però a la vegada captiva i espoliada. Sí, per això, el Partido Popular va llançar l'Estatut a un TC caducat i que no havia d'haver acceptat la denúncia –injusta– contra un Estatut modèlic, europeu i, per damunt de tot, referendat pels ciutadans de Catalunya. No, no i no!, mai per mai un tribunal no pot fer esborrar allò que el poble ha escrit i votat. Catalunya necessita la seva primera llei per anar cap endavant i posar-se a nivell europeu. Espanya, dominada en gran part per una dreta retrògrada incapaç d'adaptar-se a l'avenç d'Europa, ens fa l'encamellada constant. Penso que ens hauríem de preguntar amb fermesa no allò que Catalunya pot fer per nosaltres sinó, més aviat, allò que junts podem fer per la nostra nació i no tolerar, de cap manera, que ens anul·lin ni una lletra de l'Estatut que vam referendar.