Goldsmith-Margalef

El 16 de maig es va complir el centenari del naixement de l’ecòleg Ramon Margalef (Barcelona 1919-2004) i el 21 d’agost els deu anys de la mort de l’ecologista Edward Goldsmith (París,1928 - Castellina in Chianti, Siena, 2009). El nostre científic, per la seva tasca i el seu tractat d’ecologia, va ser reconegut internacionalment i mereixia el Nobel. Una de les seves innovacions va ser aplicar la teoria de la informació a la Naturalesa a més del flux energètic i el funcionament dels ecosistemes.

El mèrit de Goldsmith va ser activar la militància de centenars d’ecologistes europeus. El vaig conèixer els anys 70 durant les reunions de l’associació Ecoropa, fundada a Ginebra per Denis de Rougemont i Armand Petitjean. Divulgador del hinduisme era molt amic de Vandana Shiva i Sunderlal Bahuguna, deixeble de Gandhi, líders del moviment Chipko que defensa els boscos autòctons de l’Índia abraçant-se als arbres centenaris. Fundador del Green Party, va rebre el Premi Nobel Alternatiu 1991 (The Right Livelihood Award) i va donar suport a la tesis Gaia (The way, obra traduïda per El Tao de la ecología). També va coordinar l’informe Blueprint for Survival. Fou un constant opositor a l’energia nuclear civil i militar seguint la tradició dels grans científics crítics anglosaxons com ara Bertrand Russell. El 1989 va recollir 3 milions de signatures contra la desforestació dels boscos tropicals del planeta i contra els plans de desenvolupament del Banc Mundial. L’entrega a la seu de l’ONU de Nova York va tenir un gran impacte mediàtic. Va creure en el projecte d’una Europa de les bioregions/bionacions al qual va dedicar alguns números de la seva revista. Després de veure’s obligat a deixar la gestió de la publicació al seu nebot Zac (un polític conservador i candidat a l’alcaldia de Londres el 2016, fill de magnat Sir James Goldsmith) The Ecologist mai més s’interessaria pel dret d’autodeterminació dels pobles (tampoc la versió castellana de la revista).

El 24 d’octubre del 1989 vàrem convocar Goldsmith per fer una conferència sobre economia ecològica en el Primer Simposi Internacional Una Sola Terra i també el doctor Margalef per presentar-lo i dir-nos la seva opinió sobre l’estat del planeta. Aquell dia es va comprovar que ecòlegs i ecologistes es necessiten i que s’han de respectar mútuament. “El senyor Goldsmith és el portaveu més respectable del pensament ecologista actual”, va dir el científic. “Una funció positiva dels moviments ecologistes és facilitar la percepció comuna que existeix un límit, i estimular les motivacions culturals per cercar el desitjable redreçament. Som conscients que ens aproximem a una situació difícil... Però l’amor és preferible a fer por”.

Vaig ser testimoni d’una conversa entre ells que confirmava que la ciència i l’activisme (ben informat) en defensa de l’entorn han de dialogar i concertar per no errar el rumb. El pròxim 2 d’octubre la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès hem organitzat un acte amb motiu de l’Any Margalef on espero que alumnes del mestre, reconeguts ecòlegs, confirmin aquesta estratègia; la que uneix el moviment Fridays for Future, de la Greta Thunberg amb els informes científics del GIEC sobre el canvi climàtic Goldsmith-Margalef. Els he volgut recordar junts perquè van il·luminar moltes dècades del nostre combat en defensa del territori i especialment avui que l’onada verda europea ha de respectar el llegat dels seus referents científics i ideològics.