La revolta dels nens

El director de cine i amic Lluís Josep Comeron, del qual he parlat tantes vegades, va realitzar fa exactament 41 anys amb una sabata i una espardenya –les sabates i les espardenyes consubstancials en el cine català–, una pel·lícula premonitòria: La revolta dels ocells. Davant la contaminació de l’aire, els ocells decideixen retirar-se per no morir intoxicats. Els nens els troben a faltar. Els adults, propietaris de les fàbriques que exhalen els fums verinosos, no tant. Els nens decideixen mobilitzar-se. Fan la vida impossible als adults. Al final, aquests entren en raó i els ocells tornen on solien. Em truca en Comeron exultant. Ha llegit als diaris com primer els nens i adolescents d’Estocolm i ara molts de tot el món porten la veu cantant en la denúncia de la crisi climàtica. Els capitaneja la joveneta Greta Thunberg. La Greta va parlar dilluns davant les Nacions Unides. Va dir de tot als reunits. Donald Trump, especialista a negar totes les evidència, no la va voler escoltar. Li va passar per davant abans de l’al·locució, i no la va ni mirar. Ella, impertèrrita. Els governants del món la van escoltar mig avergonyits, mig contrits. Diuen que es prendran seriosament la crisi que du a la catàstrofe i hi posaran remei. La pel·lícula de Comeron, que és un conte, acaba bé. Com acabarà la pel·lícula real que estem vivint?

He sol·licitat a la Filmoteca un reconeixement per a Comeron. Té noranta-quatre anys i una llarga filmografia com a guionista, productor i director. Em sembla que també faré una gestió en el mateix sentit davant l’Acadèmia del Cine que presideix Isona Passola. Si no reaccionem aviat, veurem un dia Comeron entre els obituaris de l’any a la cerimònia dels Gaudí. Comeron està perfectament de salut i viu a Òrrius, on els ocells volen i canten, però naturalment no és etern. François Truffaut el va felicitar personalment després de veure La revolta dels ocells. Quentin Tarantino el valora a través de les pel·lícules que va escriure per a Antoni Isasi, un dels referents del director americà que fa furor. Hem de ser menys? Ho pregunto a la Filmoteca i als organitzadors dels premis Gaudí.

Quan va començar la crisi econòmica que ens ha afligit tothom buscava “brots verds”. Recorden els “brots verds”? Eren senyals esperançadors sobre la superació de la crisi: una empresa que obria, algú que trobava feina... Ara la crisi és d’índole política. La desorientació és total. Els líders no es veuen per enlloc. M’aferro als brots verds “socials”, “de base”. La lluita feminista n’és un. Quin privilegi viure-la. O el procés català, tot i les incomoditats. I la lluita contra el canvi climàtic que aplega tanta gent i voluntats. Sembla que aplicar-li “brots verds” sigui una broma, però en el fons és del que es tracta, com del vol dels ocells.