L’article 26

A mi m’és igual, si alguns consideren que és el primer acte de la campanya electoral de Pedro Sánchez, o si alguns partidaris del franquisme ara ho utilitzen per fer la seva, de campanya; la qüestió és que el Suprem (el nostre Suprem de cada dia) ha avalat finalment l’exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de Los Caídos. I el que és una vergonya és que això sigui notícia. Quin país és el que manté i permet que s’honori durant quaranta anys un dictador? Sí, Espanya, ja ho sé. Però no em negaran que era (i encara ho és, fins que el treguin) una vergonya i una injustícia mantenir i permetre (per no dir potenciar) un altar que s’ha convertit en el centre de pelegrinatge del feixisme europeu. En quin altre país europeu es venera un dictador? I en quin altre país democràtic exhumar el cadàver d’un dictador hauria generat aquesta polèmica? En tot cas, en cap país on jo vulgui viure. Em sembla lamentable, per obvi, que a hores d’ara hàgim d’escriure articles com aquest. Sento vergonya. I la sento encara més quan sentia ahir els advocats de la família Franco dient que es tracta “d’una violació de drets”. Ho saben, què era una violació de drets? El que feia el dictador. I les víctimes que sí que no descansen en pau són les que va provocar i que a hores d’ara encara descansen a molts vorals de carreteres. “Profanar tombes” i “desenterrar odis”, diu Abascal que s’està fent. Ho sap, Abascal, les tombes i l’odi que el franquisme va repartir arreu? Es trigarà més o es trigarà menys a desenterrar Franco, però el que em preocupa no és això (que també) sinó quant es tardarà a desterrar el franquisme. Quant trigarem a desterrar, perquè els faci vergonya a ells mateixos, les banderes franquistes que encara veiem en llocs i manifestacions públiques? Quant es trigarà a aconseguir que els tics franquistes desapareguin del tot? Quan desapareixerà d’algunes actituds dels poders de l’Estat l’article 26 sobre el qual La Trinca ironitzava (“diu l’article 26 que, en un cas de compromís, el califa pot, si cal, passar-se per l’engonal totes les lleis del país”)? D’exemples, i alguns de recents, no ens en falten.