Gent de pau

Si la justícia espanyola pogués presentar un historial impecable i ple d’encerts, el pacífic independentisme condemnaria els membres dels CDR detinguts i ficats a la presó acusats de formar un grup terrorista, tal com alguns li exigeixen. Aquests “alguns”, doncs, farien bé de reclamar a la justícia espanyola actuacions impecables i encertades, també per no caure ells mateixos en una cosa molt lletja: donar per culpables els que només ho són presumptament, segons la fraseologia judicial. També farien bé d’exigir que les diligències que es troben sota “secret de sumari” no fossin divulgades de manera interessada. Interessada per qui? Pel jutge? Això també és lleig i susceptible de ser denunciat pels que tant defensen la justícia espanyola. O és que ells també es troben entre els “interessats”? Per fer-ho breu: que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez portin dos anys empresonats pel motiu d’una concentració humana pacífica que no van organitzar sinó que se la van trobar feta, que van animar i al final van sufocar és una injustícia aquí i a la Xina. Mantenir-los en presó és donar-los per culpables abans de dictar sentència. És d’entrada fiable la justícia espanyola?

La quantitat de llibres que el “procés” ha generat comença a fer respecte. Alguns són cròniques. Uns altres són més reflexius i, des de l’independentisme, fins i tot crítics amb la manera com el procés s’ha conduït. La gent “senzilla” no fa tantes distincions ni fila tan prim. La gent “senzilla”, la bona gent, és la que majoritàriament ha omplert les successives manifestacions que s’han celebrat en els Onze de Setembre, la que va anar a votar el primer d’octubre d’avui fa dos anys, la que va quedar trista i decebuda pel fet que la independència no es proclamés, la que, tot amb tot, manifesta una fe cega amb els presidents Puigdemont i Torra. Aquesta gent, tan majoritària, no mereix també una crònica, un llibre que la reflecteixi? El té. Es troba en el dietari de Celdoni Fonoll Guanyarem la llum (2017/2018), editat per Cossetània. Ell i la seva “mestressa”, l’actriu Lloll Beltran, són del contingent que va a totes les manifestacions, que acompanya els familiars dels presos, que és incondicional dels líders del procés, que creu que d’alguna manera “hem guanyat”. Gent de concert de Sant Esteve, d’herbes de Sant Ponç... Ja m’entenen. Vegin el llibre. N’hi ha tanta per les cases, els carrers... Celdoni Fonoll la retrata amb prosa neta i “versots” incisius. Me l’imagino a hores d’ara anotant els últims fets. No es creurà els jutges, les invectives contra “els ponentins” i els seus sequaços sovintejaran. És això el que vol l’Estat que només envesteix? Exasperar la gent de pau? I els seus líders, no han de refredar-los les expectatives “imminents”?