Octubre de revoltes

El 6 d’octubre està associat a la fallida proclamació de l’Estat Català que va fer el president Lluís Companys el 1934. Ara bé, 65 anys abans s’havia produït una altra diada heroica en un 6 d’octubre que, com és habitual a casa nostra, també va acabar en derrota. Els republicans federals de la zona de les Gavarres es van revoltar contra les forces governamentals en el conegut com a Foc de la Bisbal. Liderats pel diputat ganxó Pere Caimó, tres mil homes, amb el suport de dones que la història no ha pogut amagar com Anna Rocas o Isabel Vila, es van enfrontar a l’exèrcit. D’aquests fets enguany se’n commemora el 150è aniversari i s’han convocat actes a Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal i Llagostera, poble que des de l’any 2000 és el punt de sortida de la Caminada Llagostera – la Bisbal Memorial Isabel Vila, que va impulsar el polític i historiador Francesc Ferrer Gironès (Girona, 1935-2006). Diumenge 6 tindrà lloc la vintena edició i la sortida és a 2/4 de 8 del matí de la plaça Catalunya, després que l’Ajuntament hagi fet un petit homenatge a l’ensenyant i sindicalista Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843 – Sabadell, 1896), que amb altres persones de Llagostera va travessar el massís per donar suport a la revolta. Li deien Isabel Cinc Hores, per què va reivindicar aquesta jornada per als menors de 13 anys. A Llagostera va participar en la creació de la secció de paletes i de tapers de la Primera Internacional (AIT). El 1874 es va exiliar a Carcassona, on va estudiar magisteri, i quan va tornar va treballar com a pedagoga i va dirigir centres escolars, sobretot, a Sabadell. De la seva vida, Francesc Ferrer en va publicar una biografia i Toni Strubell, l’obra de teatre Isabel Cinc Hores, que ara recita en un monòleg la Carme Sansa, dissabte a Llagostera i diumenge a la Bisbal.

Els dies 1 i 3 d’octubre del 2017 vam viure dues jornades glorioses. El sociòleg porto-riqueny Ramón Grosfoguel diu en una entrevista a Vilaweb: “El Primer i el Tercer d’Octubre no van ser cap derrota. Van ser una victòria en molts sentits [...]. Des de quan perdre una batalla és perdre una guerra? Si aquesta hagués estat la lògica de Gandhi, imagineu-vos on seria l’Índia avui. Si aquesta hagués estat l’actitud dels negres americans, on serien avui? [...] El general Giáp va perdre totes les batalles amb els americans al Vietnam… i va acabar guanyant la guerra! No es tracta de guanyar batalles, es tracta de guanyar la guerra.”