Tot explota a Ripoll

“T ot explota, pel cap o per la pota”, cantava Ovidi Montllor... Els grups municipals autonomistes de l’Ajuntament de Ripoll han volgut fer creure a la població que l’FNC és un partit feixista i que la seva regidora Orriols és la quinta essència del racisme, de la xenofòbia i del menjar-se les criatures. Què ha passat? Doncs que tot explota... El “cordó sanitari” perpetrat contra ella (un cordó que més aviat volia ser una corda al coll per penjar-la a la plaça) era tan ridícul que uns regidors de JxCat ja se n’han desmarcat. Amb la moció contra el vel, la feminista Orriols ja havia demostrat saber defensar de debò la dona. I al ple de la setmana passada va quedar clara la seva sensibilitat i coneixement de les necessitats dels ripollesos amb una moció que afavorirà els celíacs de la Vila. Moció aprovada. Resulta incomprensible, però, que ERC, JxCat i CUP en rebutgessin una altra en commemoració de l’1-O i, sobretot, una per a la promoció efectiva de la llengua occitana-aranesa –oficial a Catalunya per llei del Parlament–. Quina llàstima que un alcalde catalanista, rigorós i creatiu com és Jordi Munell es presti a aquestes baixeses! I quin descans, és clar, que la regidora Orriols continuï reaccionant amb elegància i sense ressentiment polític: “Nosaltres aprovem les mocions que creiem beneficioses per als ripollesos i catalans, sense mirar les sigles que les presenten. Perquè estimem la nostra Vila i la nostra gent...”. Diria que Orriols fa cas al millor Ciceró, el de les Verrines: “Qui es fa enemic dels seus, acaba sent enemic de tots...”. Capítol a part mereix el que va fer la regidora Carmona. Hauria de dir “regidor” perquè és nen, però sent com és de la CUP que parla en femení, li concedeixo, va, tractament de nena. La nena, deia, va dedicar el torn plenari a llegir captures de comentaris trobats a les xarxes fets per membres de l’FNC. Com si no en tinguéssim prou amb el CNI espiant, ara una regidora que ja s’afaita i que es diu demòcrata dedica el temps a ensumar per les bardisses (i, a sobre, per no trobar-hi res d’interès). Bé, doncs, dediquem-li el final d’aquesta columna. No serà cap pensament del Ciceró ni cap cançó de l’Ovidi. A la Carmona que es diu tolerant però que practica recursos estalinistes de descrèdit i linxament públic li escau més una sarsuela espanyola de segona categoria: “El pensamiento libre / proclamo en alta voz / y muera quen no piense / igual que pienso yo.”