Ho tornaran a fer

La veritat és que el més sensat per al nostre equilibri emocional seria tapar-se les orelles durant tres setmanes i desconnectar totalment dels polítics, perquè la precampanya per a les eleccions generals ha començat tan carregada de verí que es fa francament insuportable. Sobretot amb aquestes apel·lacions constants a l’aplicació del 155, una mesura que ells mateixos saben que seria inconstitucional perquè no es donen les circumstàncies legals que la justifiquin i també perquè, diguin el que diguin, el mecanisme que hauria de permetre articular-ho no està enllestit. Cal una sessió plenària per validar la reedició de la suspensió autonòmica i una diputació permanent no és ben bé el mateix. Per això ara acaronen la temptació d’activar la llei de seguretat ciutadana. Sí, la mateixa que el PSOE volia derogar en l’anterior campanya electoral. En fi, mentrestant, l’Estat espanyol es dedica a maltractar Catalunya amb l’únic objectiu no pas d’assegurar el benestar dels ciutadans –independentistes o no– sinó de fornir el seu graner de vots. Primer va maltractar-nos físicament amb els cops de porra de l’1-O i des d’aleshores, igual com la posició de força en una parella malavinguda, ens maltracta psicològicament amb aquest ambient d’amenaça permanent amb què cada dia ens toca aixecar-nos per anar a treballar. Per això es fan insuportables les declaracions frívoles i irresponsables dels apologistes de la violència. Cal denunciar-la, insisteixen, però quan es tracta d’investigar la violència policial miren cap a una altra banda. La suposada persecució a una violència que no existeix busca en realitat inocular por a les imminents mobilitzacions de protesta ciutadana. I sembla estrany que al conjunt de l’Estat no s’alcin més veus que la de Pablo Iglésias en contra d’una involució democràtica que també els acabarà afectant a tots. Com si acceptessin amb resignació ovina la renúncia de drets civils a canvi d’una promesa buida de seguretat, sense adonar-se que això els homologa a la situació d’abús de poder que es pateix a tants països del tercer món.