Benvolgudes, benvolguts

Benvolgudes Carme i Dolors, i benvolguts Jordis, Oriol, Quim, Raül i Josep. No em vull ni imaginar, pendents com ara mateix estem tots plegats de la sentència imminent de l’1-O, el neguit que esteu patint. No només el d’aquesta cruel espera sinó la d’aquests dos anys que us han tingut a presó. No em puc ni imaginar com us han capgirat les vides ni el sofriment que això ha representat per a les vostres famílies. Àpats familiars, sobretaules, escapades de cap de setmana o passejades per la muntanya. Us ho heu perdut tot mentre a fora la vida continuava. Continuava d’una manera diferent, més trista i complicada, però continuava. Ves quin remei. Hem sabut de vosaltres per alguna visita, per la visita d’alguns companys periodistes, per les vostres declaracions, per les vostres piulades i, és clar, pel que vàreu dir durant el judici, que van ser veritats com temples. “Us podríem donar les gràcies mil cops i serien insuficients. Ens quedarem sempre curts a l’hora de retornar-vos tot l’escalf, suport i companyia que ens lliureu dia sí, dia també. Gràcies per no oblidar-nos, per ser al nostre costat, per tenir-nos presents i ensenyar cada dia al món sencer la causa justa que sempre és la lluita pels drets i les llibertats civils que a nosaltres ens han estat arrabassades.” Això és el que ens vàreu dir el desembre de l’any passat en l’article conjunt que vàreu fer públic. Serenor i fermesa, ens demanàveu. A nosaltres, quan sou vosaltres els qui us heu passat ja pràcticament dos anys a presó! Som nosaltres, em sembla, qui us hem d’agrair la serenor i la fermesa. Em trobo, dia rere dia, lectors, amics i coneguts que ens pregunten com esteu, que us volen fer arribar l’escalf i la solidaritat. A vosaltres i a les vostres famílies, i a la resta d’encausats i exiliats, i a les seves famílies, que també pateixen. Serens i ferms, segur, però patint en silenci, en la intimitat. Com que sé que llegiu aquest diari, us ho volia transmetre aprofitant aquesta finestra privilegiada, en nom meu i d’un munt de gent que no sap com fer-vos saber no només que us han absolt, sinó que mai us haurien encausat.