Es pot civilitzar el capitalisme?

L’Ajuntament de Barcelona ha tingut l’encert de dedicar el número del mes de juliol de la revista Barcelona Metropolis a “Lliçons d’una crisi”, amb relació a la crisi que va començar el 2008 i va acabar no sé ben bé quan, ja que es torna a parlar de crisi i no sé si es refereix a la continuació de la mencionada o a una crisi que comença de nou.

Una bona part dels que escriuen a la revista són bons coneixedors de l’economia catalana, vista a través de la realitat macroeconòmica –les grans xifres–, però poc o relativament poc coneixedors de la realitat de les empreses, una per una, dirigides per homes i dones ben diferents els uns dels altres.

En el primer capítol de la revista, Anton Costas, un economista i catedràtic d’economia ben conegut, utilitza dues expressions prou atractives: el “capitalisme progressista”, que té capacitat per superar els defectes coneguts del capitalisme actual, i “civilitzar el capitalisme”, per adaptar-lo a un capitalisme progressista i més just.

Voldria fer un afegit a aquesta exposició, que és fins a cert punt complementària. La civilització del capitalisme i el capitalisme progressista es poden realitzar mitjançant modificacions del sistema capitalista actual, conservador i poc civilitzat. La meva pregunta és: hem de modificar el sistema econòmic o hem de civilitzar els executius de les grans empreses? Crec que l’eficàcia la trobarem si aconseguim civilitzar els empresaris que tenen un gran poder econòmic i polític entre les mans. El resultat seria un sistema econòmic que no es diria capitalisme, sinó una paraula menys ofensiva, més igualitària. Perquè el problema del capitalisme és el tracte diferent que dona als propietaris del capital i als productors. La paraula capitalisme ho expressa clarament. És possible que aquest segon camí sigui més difícil que l’altre, però crec que tard o d’hora toparem amb l’home o la dona que hi ha darrere el capital i que hi dona sentit. Més val afrontar aviat el problema, ja que d’altra manera ens esgotarem amb fórmules de capitalisme progressista, capitalisme civilitzat i altres fórmules, que ens podem apropar a la solució que proposo, sense arribar-hi.

Pensem, per exemple, en la Declaració dels Drets Humans que va ser proclamada per l’ONU després de la Segona Guerra Mundial. Els redactors són uns homes i unes dones que s’adonen que no es pot repetir aquell disbarat. Però actualment no hi cap dels dos-cents i escaig dels membres de l’ONU que compleixi en la seva totalitat els preceptes anunciats, l’aplicació dels quals han hagut d’acceptar i prometre per entrar a l’organització. Si canviem el text de la declaració no aconseguirem el que ens proposem. El que hem de canviar és la mentalitat dels homes, i les dones, disposats a aplicar aquells principis, que els seus antecessors veien clars.

Si civilitzem el capitalisme ja no serà capitalisme, ja que aleshores el pes del capital serà menor i el dels productors, més gran. El sistema econòmic serà civilitzat quan s’aconsegueixi un diàleg productiu entre capital i treball. I això només serà possible mentre les dues parts respectin aquells drets humans, enunciats per l’ONU fa 75 anys.