Una croada estèril

La lluita contra les drogues va començar al món occidental uns cent anys enrere als EUA i, avui dia, després de ser exportada a tot el món, utilitza una quantitat fabulosa de recursos governamentals, amb enormes impactes en la vida d’ingents quantitats de persones. I quin és el resultat de tot aquest esforç? Això és el que analitza Johann Hari, utilitzant xifres i resultats reals de forma molt documentada, a Chasing the Scream (2015), un llibre extremadament recomanable.

No sorprèn aprendre que un dels principals problemes de la prohibició de les drogues és que és, en si mateixa, una molt potent causa de l’aparició i puixança de les màfies. I això és copsat com ningú per les mateixes màfies, com il·lustra l’exemple paradigmàtic de Chris Hanson, cap de l’agència antidroga de Califòrnia als anys trenta. Eren els primers temps de la guerra contra les drogues, i encara hi havia clíniques a Califòrnia on es proporcionaven drogues de forma controlada als usuaris. Hanson va liderar una campanya massiva per a tancar els doctors d’aquestes clíniques, i més tard es va provar als tribunals que rebia diners a carretades directament de la màfia xinesa. Alhora, il·legalitzant la droga, s’empenyen consum i consumidors a la il·legalitat i, tot seguit, a la marginació i exclusió social: als EUA, un cop algú és detingut queda exclòs de totes les oportunitats normals en la nostra societat.

Però com que el negoci depèn dels volums venuts; els volums venuts, del territori que es controla; i el territori no es pot protegir de cap manera legal, aleshores els distribuïdors es veuen abocats a recórrer al terror com a única forma de dissuadir possibles competidors: fer barbaritats cada cop més grosses, perquè un simple tret al cap ja no intimida. Així, l’espiral de violència, com veiem ara i adés a Mèxic, amb crims cada cop més esgarrifosos, és inevitable.

Altres conseqüències? Bilions de dòlars de guanys per a les màfies; adulteració de les drogues amb productes nocius per a la salut; tendència innata a traficar cada cop amb drogues més dures; corrupció de policies i funcionariat; acaparament de recursos policials que es podrien utilitzar altrament; etc.

Tota aquesta lluita hauria de conduir a menys drogues als carrers, ço que n’hauria d’augmentar els preus. La realitat? Que als EUA, el 1981 un gram de cocaïna valia 379 dòlars i un d’heroïna, 311, i el 1998 en valien 169 i 180 dòlars, respectivament. En altres paraules, un fracàs absolut. I si s’aturés la guerra contra la droga als EUA, s’estalviarien 41,000 milions de dòlars cada any. I si, endemés, les drogues fossin legals i gravades com l’alcohol i el tabac, representarien uns ingressos extres de 46,700 milions de dòlars cada any. En conjunt, 87,800 milions de dòlars extres de recursos disponibles als EUA, any rere any, per a poder cuidar millor els seus ciutadans.