Desarrelament

Kunta Kinte, protagonista de la cèlebre novel·la Roots, d’Alex Haley (1976), sabia de memòria el nom dels seus pares, avis, besavis, i posava molt d’interès a transmetre als seus fills aquesta informació. En moments de tribulació, evocar-les li servia de consol. Qui era ell, si es perdia el coneixement de les seves arrels? Aquell esclau analfabet tenia una saviesa que les societats europees s’esforcen a erradicar. Amb l’excusa que no hi ha prou hores de classe, l’agència nacional sueca d’educació ha proposat que la història anterior al 1700 desaparegui de l’escola primària. En canvi sí que hi hauria prou temps per parlar de les desgràcies del colonialisme occidental, del mil·lenarisme climàtic i de les ximpleries de gènere. Un ministre d’Educació anterior ha dit que ja li van venir amb aquesta proposta però que va aconseguir parar-la. Que els suecs creixin sense saber res de la civilització vikinga ni de les victòries del rei Carles XII és una causa justa, en aquesta Europa que vol deixar de ser-ho. Insistiran fins a aconseguir-ho. Insistiran, els enginyers socials, els buròcrates de la globalització. Insistiran, els nous bàrbars. La nostra ignorància és la seva força. Pretenen que abominem el nostre passat i ens resignem, desarrelats i amnèsics, al futur que ens preparen. Quan haguem oblidat d’on venim, quan no tinguem idees heretades i acabem de convertir-nos en els homes buits que T.S. Eliot va anunciar —quan ja “les nostres veus resseques […] són tranquil·les i sense significat”—, esdevindrem mà d’obra intercanviable, irreversiblement esclaus.