Innocents

Som tan bona gent que ens arribem a creure que la bondat és comuna a totes les persones. “Pensa el bonifaci que tots són de la seva mateixa condició”, podríem dir subvertint una frase feta castellana referida als lladres (hi havia hagut un lladre, un caco, Bonifaci). Ens havíem format la idea que la sentència del judici pels fets de l’octubre del 2017 s’emetria abans del dia 16 del mes en curs perquè aquest dia es compleixen dos anys de l’empresonament preventiu de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i els jutges no els voldrien allargar la situació aflictiva perquè dos anys són els màxims previstos de la prevenció. Si no és que se’n sol·licita una pròrroga, és clar. Bé, ja l’han sol·licitada. Si és concedida, la sentència pot sortir avui, demà o d’aquí uns mesos o anys. Posem que surti avui o surti dilluns, en tot cas abans del 16. La pròrroga carcerària ha estat de totes maneres cursada, volent dir que els terminis no els espanten i els poden fer anar com vulguin. Es veu que Europa tindria un disgust si l’allargament es produís. Europa? La que no va concedir l’extradició de Carles Puigdemont i els altres exiliats? Se’ls en fot, Europa, menyspreen Europa, “si ells en tenen un, nosaltres en tenim dos”. La presó preventiva de Cuixart, Sànchez i els altres acusats ha estat justificada pel risc de fuga. Si uns se’n van anar, aquests també ho poden fer. Els jutges no es volen trobar en una situació humiliant. Compta més l’orgull judicial que la llibertat de les persones. Són indicis que la sentència serà dura. Som bona gent: ens agafem a l’esperança d’una amnistia o d’un indult. L’amnistia està per llei descartada, a Espanya. Sembla que ens en vulguem oblidar. L’indult, amb tantes veus agressives en contra, amb tanta set de venjança? Venjança és la paraula. Els jutges no hi son insensibles. No cal que dictin la sentència per saber-ho. Per la presó preventiva els coneixereu.

Dilluns d’aquesta setmana es va veure al Parlament la moció de censura interposada pel partit Ciutadans contra el president Torra. Com que no va prosperar, vam parlar amb satisfacció de fracàs. Coses de la bona gent. Cap fracàs: Ciutadans ja sabia que la moció no podia triomfar. Només els interessava usar el Parlament de Catalunya per avivar la seva particular campanya electoral davant de tot Espanya. Els interessa Espanya i només Espanya. De Catalunya en suprimirien el Parlament, la Generalitat, la llengua, l’escola, l’autonomia. Tot els fa ràbia, i fan cara tot el dia de ràbia. És el seu estat natural. La moció de censura contra Torra haurà fracassat si el 10 de novembre, dia de les eleccions, Ciutadans no obté els resultats que vol.

Els presos són innocents. A nosaltres la innocència també ens impregna, tot sovint.