Cendres polítiques

Cada matí d’aquesta convulsa setmana, mentre escampa la fumarola nocturna dels contenidors cremats, esperem sentir declaracions fermes que permetin creure que la política renaixerà de les seves pròpies cendres. Veus honestes i compromeses, no pas els esgarips d’en Casado, o d’en Rivera, irats piròmans del paisatge en flames. Veus capaces de llegir la gravetat del moment sense prioritzar els interessos electorals. Perquè, malgrat l’escepticisme, aquest és l’únic camí. Els paguem perquè es barallin entre ells per resoldre els nostres problemes, no pas perquè ens facin barallar entre nosaltres i s’oblidin dels nostres problemes. Ho deia amb encert un ciutadà que participava en les manifestacions pacífiques. La frase resumeix perfectament l’origen dels nostres maldecaps i en marca la solució. La política espanyola, que un dia va renunciar a escoltar les demandes catalanes i ara pretén repetir el mateix error deixant els ciutadans la sola sortida de la protesta a la ratera del carrer. També la política catalana, tan insensata de convocar un ple al Parlament sense haver treballat primer els consensos necessaris. Però és sobretot desesperant la miopia d’algú com Pedro Sánchez, que sap què significa renàixer de les cendres. La llista de despropòsits del president espanyol en funcions no para de créixer. Convocar eleccions sabent que la campanya cauria en plena difusió de la sentència va ser el primer. Després va venir la mala idea de beneir la resolució judicial sense esperar el recurs de nul·litat de les defenses, ni tampoc el filtre posterior del TC. També ha estat una irresponsabilitat reunir-se en plena crisi amb el PP i amb Ciutadans i menysprear, en canvi, els partits catalans. I la culminació d’aquesta actitud va arribar dimecres, amb una declaració institucional que va començar fent costat als policies ferits en les càrregues a Catalunya i va oblidar ofensivament els ciutadans que n’han estat víctimes. Tampoc ni un mot per als pensionistes que el mateix dia desfilaven a Madrid amb la cendra de les seves jubilacions a les mans, orfes d’un govern d’esquerres.