Opinió

Tribuna

Un cel negre

“Res a opinar. Aquesta tribuna hauria de ser negra

Negre. Negre de dol. Negre com la por­tada d’El Punt Avui de dimarts pas­sat. Ho han fet. Natu­ral­ment que ho han fet. Havien de fer-ho, per cons­trucció. Tenien una feina enco­ma­nada i eren els més capaços de fer-la. Tota una vida, tota una car­rera per arri­bar al moment de glòria suprema. Ja està. La sentència unànime: con­dem­nats a presó com manava el guió que algú va escriure fa molt de temps. Aquesta gent ha d’anar a la presó, va dir aquest algú on aques­tes coses es diuen de debò. Res a opi­nar. Aquesta tri­buna hau­ria de ser negra, avui. Però estava escrit. Volíem pen­sar que els jut­ges i els fis­cals dels quals ens par­la­ven amenaçant eren com l’home del sac, com el llop dels con­tes. Però jut­ges i fis­cals hi eren de debò, i feien cua per seure a les cadi­res incòmodes però solem­nes des de les quals es fa justícia en nom del rei, per dir-ho d’alguna manera. Perquè, a veure: es jut­java uns homes per una rebel·lió que no es va fer, per una sedició que ningú sabia què era, per una mal­ver­sació que havien des­men­tit el cap de govern i el minis­tre d’Hisenda? Absurd. Per con­vo­car un referèndum? Estava des­pe­na­lit­zat. Per decla­rar una inde­pendència? Ah... De fet, el pre­si­dent Puig­de­mont va dir solem­ne­ment que pro­cla­mava els resul­tats elec­to­rals... però que en sus­pe­nia els efec­tes. Per tant, no hi havia inde­pendència encara. Dei­xava temps al diàleg. Rajoy li ho pre­gun­tava per carta perquè no ho sabia. Lla­vors, una sentència justa podia haver sigut, al meu enten­dre, la que es pro­clamés si calia, però de la qual se sus­pen­gues­sin els efec­tes. Dei­xar també espai al diàleg polític. Però aquest no era l’encàrrec. Havien de con­dem­nar sense pie­tat. Algú vol enve­ri­nar la con­vivència a Espa­nya. Algú neces­sita les mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa, les vagues gene­rals de pro­testa, les mar­xes, els talls de car­re­tera, el tsu­nami a l’aero­port, els con­te­ni­dors cre­mant... Hi ha algú que viu del con­flicte català i té prou força per esqui­var qual­se­vol opor­tu­ni­tat de concòrdia, de pacte, de diàleg. Hi ha algú que sap com por­tar-nos a la des­es­pe­ració posant sal a les feri­des, pre­di­cant l’odi, infil­trant pro­vo­ca­dors a les dues ban­des... No queda seny a les altes esfe­res del poder? Encara no han entès que l’har­mo­nia, la bona entesa, el pacte just, la com­prensió mútua i la coo­pe­ració ami­cal són les úniques fórmu­les per anar enda­vant, passi el que passi? Què hi fa que par­lem d’un estat o de dos estats? En tot cas ens hau­rem d’enten­dre. I la gent no arriba a acords a gar­ro­ta­des. És clar que parlo de gent, de per­so­nes rao­na­bles. Els mal­trac­ta­dors, els vio­la­dors, els pede­ras­tes, els lla­dres, els assas­sins, els segres­ta­dors, els mili­tars, els dic­ta­dors... Tots aquests i d’altres que ara no em venen al cap, impo­sen la seva llei perquè poden fer-ho, perquè cre­uen tenir immu­ni­tat perpètua i la bene­dicció del seu cel. Negre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia