Art de dol

El 2017, els museus de Nova York, inclosos els grans santuaris de l’art, Moma i Metropolitan, van reemplaçar les seves obres icòniques per treballs d’artistes de països en el punt de mira de la política xenòfoba de Donald Trump. Des de llavors, han reforçat la seva programació amb debats i exposicions de creadors amb veus crítiques amb la ideologia del president, que s’erigeix en el profund odi que sent per les minories i els desvalguts. El Guggenheim no va desaprofitar l’ocasió per deixar-lo en ridícul. Trump li va demanar un quadre de Van Gogh dels seus fons per decorar la Casa Blanca, però el museu s’hi va negar i li va oferir un vàter d’or que satiritza l’excés de riquesa del país. I ara anem a Catalunya. La resposta del món cultural a la infame sentència del procés ha estat prou contundent en manifestos, actes suspesos o ajornats i ahir, dia de vaga, portes tancades i una columna d’un centenar de col·lectius en la manifestació. Però, de la cultura, n’esperem, en necessitem, molt més. No que s’aturi, sinó el contrari: que pensi amb lucidesa i que creï amb imaginació per atendre la complexitat del conflicte català. El gest més potent l’han tingut diversos museus que han cobert peces de les seves col·leccions amb vels negres. L’Esculapi d’Empúries vestit de dol ens representa. Tant de bo tothom hagués tingut tan clar quin és el seu lloc en aquests moments: estar al costat del dèbil i no caure en hipòcrites proclames de neutralitat. La cultura neutral és una farsa.