#TsunamiGeneracional

Aquests dies d’intenses mobilitzacions en resposta a la vergonyosa sentència del Suprem, l’enginy de la bona gent s’aguditza i troba maneres creatives d’expressar la seva frustració. Arreu del país surten múltiples iniciatives, algunes amb més ressò i difusió que altres però totes igualment rellevants, que posen de manifest que som un poble “alegre i combatiu”. Una mostra d’aquesta intel·ligència col·lectiva són els diversos eslògans que omplen de poesia pancartes i manifestacions. És un goig pels sentits llegir i escoltar frases i càntics que van des de la subtil metàfora a la crua evidència descriptiva, passant pel sarcasme en punxa o la fina ironia.

Una de les que més m’ha cridat l’atenció és una que diu: “Som les netes de les àvies que vau pegar l’1 d’octubre” per la profunditat tan senzilla que traspua.

És molt interessant observar el procés d’emancipació nacional que està vivint Catalunya des d’un perspectiva generacional. A les massives mobilitzacions dels darrers 11 de setembre hi havia tot el ventall possible: famílies senceres amb els avis, els pares i els nets. Tres generacions que conjuntament han anat gestant una complicitat festiva i pacífica per evolucionar del “som una nació” i el dret a decidir de les primeres manifestacions a la independència de les darreres.

Després de l’1 d’octubre i amb el desconcert de la presó i l’exili dels nostres líders cívics i polítics van ser, en molts casos, els avis i les àvies els que van mantenir encesa la flama de la “resistència”. Durant mesos d’aparent apatia general va ser bàsicament la gent gran, amb una tenacitat admirable, els que van persistir amb les concentracions i els actes reivindicatius quotidians a preu de carrer i a porta de presons.

I ara, amb la sentència, han estat el joves els que majoritàriament han liderat la resposta i han agafat el relleu a les places i avingudes. Uns joves incrèduls i rebotats davant la brutalitat de la repressió policial que ha despertat definitivament les seves consciències i el seu activisme latent. I quan han rebut els joves, les mares i els pares de mitjana edat han sortit a defensar enèrgicament als seus fills amb una barreja de por i orgull, patint per les conseqüències però contents per la intenció.

L’absoluta falta d’empatia de l’Espanya del “a por ellos” ha despertat en la societat catalana una revolució multi-generacional d’imprevisibles conseqüències. Hi ha qui diu que el procés ha fracturat a la societat catalana. Possiblement l’ha esquerdat en alguna part. Però de la mateixa manera ha cohesionat a centenars de milers de famílies travant una complicitat inter-generacional unint en la defensa de les llibertat individuals i col·lectives a àvies, mares i netes. Un autèntic #TsunamiGeneracional