Vuits i nous
Paral·leles
A la manifestació independentista en favor de la llibertat de dissabte al carrer Marina de Barcelona hi va assistir el govern de la Generalitat. A la unionista o constitucionalista o espanyolista, la de l’endemà al passeig de Gràcia de Barcelona, s’hi van fer presents ministres del govern de Pedro Sánchez. Aquests acusen el president Torra de governar només per a mitja Catalunya. ¿Per a qui governen, en qui pensen, Sánchez i els seus ministres desplaçats a Barcelona? No podien assistir al carrer de la Marina, ja s’entén, però, com a govern, també de “tots els catalans”, es podrien haver abstingut de visitar el passeig de Gràcia. Torra i els seus tampoc podien anar al passeig. Es guien pel mandat del Parlament, de majoria independentista. Els uns i els altres van a la seva, van als seus. El carrer Marina i el passeig de Gràcia circulen paral·lels en la distància. Les paral·leles es troben a l’infinit. No podria ser una mica abans? “Tenim pressa”, però d’entesa i solucions. Han estat dos anys durs, des de l’octubre calamitós del 2017. Els articulistes i opinadors ja no sabem què dir o com dir-ho. Ens repetim, ens tornem barrocs, rococós. Molts ja no els entenc. Uns altres se citen ells mateixos: “com vaig dir fa un any i mig”; “reprodueixo un article meu que tot i el temps passat manté la vigència”...
La Guàrdia Urbana va comptabilitzar 350.000 caps a Marina. Els organitzadors, que presumeixen de no fer mai sumes, aquesta vegada es van indignar: eren prop d’un milió. A ull nu es veia que no eren tants. Són moltes mobilitzacions seguides. La gent no es pot sacrificar tant, per indignada amb la sentència escandalosament injusta que estigui. Que no es preocupin els organitzadors de Marina: menys gent no vol dir menys adhesions a l’acte i al seu contingut. Potser en sumen més i tot, segons algunes enquestes i projeccions electorals. Els de Marina patien per si l’endemà el passeig de Gràcia, que va ser “seu” el dia de les marxes de la llibertat, els superava en nombre. Van ser 80.000, segons els mateixos urbans. Ells parlen de molts més. Que no passin ànsia, tampoc: són menys al carrer però tenen tot el suport de l’Estat i les seves institucions judicials, policials i ministerials. Poden aplicar l’article 155, si és que no ja està en vigència, poden enviar tots els dissidents a la presó... Els de Marina, què poden fer? Sumar més gent, desobeir, “tornar-hi”, estirar la corda, moure soroll perquè “Europa ens escolti”... Europa ens escoltarà i aprovarà quan es produeixi algun tipus d’entesa i diàleg. Els ministres del passeig de Gràcia tenen més responsabilitats. Posin-se al telèfon, avancin cap a Marina. Una senyora del passeig de Gràcia deia: “Si es convoca un referèndum, acceptaré el resultat.” Els de Marina, també.