Dues catalanes

“La perversió més terrible és identificar racisme i islamofòbia amb feminisme!” Ho va dir Lidia Falcón en un programa de debat perfectament prescindible que una cadena de televisió, també prescindible, va emetre fa poc i que ara escolto en diferit. El tema: la islamofòbia. Objectiu implícit: convèncer que no hi ha cap problema amb l’islam i que res, tu, que tot són flors i violes... La Falcón diu això per contestar a un demagog que opina que el seu discurs ha estat “neonazi i d’extrema dreta”. Són catorze convidats floristes contra dos crítics. Al final, golejada, és clar... Entre els primers, la Cristina, una catalana conversa natural de Polinyà. Porta vel “perquè això em visualitza al carrer com a dona musulmana”. Curiós: després afirma que “la religió és un procés personal, individual i que ha de vincular-te directament amb Déu”. Però res, tu, a visualitzar-se toquen. Que ho vegi tot déu, que som musulmans! Entre el públic, una altra catalana de Barcelona, Rafiaa Mrabet, de pare egipci i de mare de Sebta (Ceuta), tots dos musulmans creients. La Rafiaa, graduada en dret, no em sembla que necessiti visualitzar-se com a atea que és. Amb un discurs contingut, elegant i ben construït, lamenta haver-se sentit discriminada pels seus amics musulmans (–”De fet, me’n queden pocs”). Abans que el presentador li retiri la carxofa, també tindrà temps de dir: “Si visqués en un altre lloc no podria expressar-me com ho faig; no podria llegir certs llibres i em titllarien de dona inferior o d’una mala dona per no cobrir-me [...]. El vel va en contra dels principis universals de la Il·lustració [...].” Però ai, Rafiaa, no comptaves que la musulmana que surt al carrer a visualitzar-se també vol visualitzar-te a tu... –”Porto vel perquè es tracta de saber estar, saber parlar, ser educat!”, gosa dir-li, la conversa polinyanera... Bé, doncs, vet aquí dues ciutadanes, totes dues catalanes, cap de les dues vinguda de fora. Aquest columnista continuarà criticant el pensament de la primera i elogiant el de la segona, malgrat que els islamòfils de torn, molts d’ells definitivament totalitaris, continuaran omplint-se la boca de desqualificacions per escopir-les a la cara dels qui volem qüestionar una doctrina, sigui quin sigui l’origen geogràfic o la raça de qui la practica. Amb permís de la feminista Falcón, parafrasejaré: una altra perversió terrible és identificar racisme i xenofòbia amb crítica de l’islam.