A la tres
Nerviosa, Calvo?
Només ho puc entendre com això, com nervis, les afirmacions d’ahir (amenaces, de fet) de la vicepresidenta Carmen Calvo sobre una possible extradició del president Puigdemont. Les van sentir? “No entendrem que no s’extradeixi Puigdemont”, va dir, i hi va afegir: “Si arriba aquest punt, nosaltres també prendrem decisions.” Què volia dir, Calvo? Quines decisions prendrà, l’executiu espanyol, si no hi ha extradició? I contra qui? Contra la justícia belga? Contra el govern belga? Però no havíem quedat, Carmen, que hi ha divisió de poders? On és allò de “les decisions dels tribunals s’han de respectar” que heu dit sempre? Què va voler dir, Calvo, quan ahir deia que “entre els estats es col·labora, i es pot fer amb més intensitat o amb menys”? Que deixareu de col·laborar amb el govern belga? Que no respectareu les decisions judicials? I sobretot, la pregunta que em faig, és clar, és una altra: a què venen aquestes declaracions quan encara no hi ha cap decisió presa? Són nervis? Jo ja ho entenc, i em sembla que ho entén tothom, que tenir Puigdemont campant lliure per Europa i fent entrevistes a tort i a dret ha de ser molt incòmode. Només aquesta setmana, després d’una sentència tan cafre com la de l’1-O, hem llegit Puigdemont a la revista nord-americana Times, al diari britànic The Times i al rus Komsomolskaya Pravda, amb una tirada de milions d’exemplars. Ho entenc, que molesti molt que mentre Espanya ha condemnat líders polítics i socials per haver fet l’1-O; mentrestant, deia, a les universitats europees aplaudeixin Puigdemont quan hi va a fer conferències, que l’entrevistin als principals mitjans de comunicació i que ell no calli. No ho tinc clar, jo (i em sembla que cap de vostès) com acabarà tot plegat. Perquè la decisió la prendrà un jutge belga. A Puigdemont (que no a Comín ni a Serret ni a Puig ni a Ponsatí, cosa ja prou reveladora) se’l reclama per uns delictes que no és clar que siguin sinònims d’extradició tenint en compte el Codi Penal belga, i a més a més el jutge haurà d’interpretar també si en cas de retorn se li respectarien els seus drets fonamentals. Què passarà, insisteixo, només ho sap el jutge belga. Veient la pressió i les amenaces del govern espanyol, però, potser és que Calvo ho intueix, no? Nervis?