A la tres
Tot s’hi val
Déu-n’hi-do, ahir, quin dia. Contra tot. Contra la identitat digital, contra la mesa del Parlament, contra els manifestants, contra exposicions, contra TV3, contra el Tsunami Democràtic, contra els manifestants, contra els exiliats... contra tot. Per terra, mar i aire. I tot, és clar, amb unes accions d’una dubtosa legalitat. Perquè el que apliquen, i no se n’amaguen pas, és justícia preventiva. Per si de cas. Se’ls en fot, que no hi hagi res provat. La qüestió és aturar-ho tot. Tanquen planes web amb la complicitat de les operadores; actuen contra la mesa del Parlament per un debat que encara no s’ha fet; acusacions tan bèsties com la de terrorisme sense que hi hagi cap fet provat, i ara també contra la feina digital del conseller Puigneró, per si un dia comet un delicte que de moment no ha comès. Justícia preventiva. I desacomplexada, tal com els ho va demanar Lesmes l’altre dia. És aquesta la manera de reconèixer finalment que sí, que hi ha un problema, i d’unes dimensions descomunals sobre la taula? Aquesta és la seva recepta? El tot s’hi val? Estan sentint aquests dies les entrevistes als candidats monàrquics (ells en diuen constitucionalistes) a les eleccions? Mare de Déu, en quina cursa que han entrat! La clau ja la va donar ahir el mateix candidat i president (en funcions) Pedro Sánchez: Hemos hablado con el TC para que se pongan en conocimiento los incidentes de ejecución de algunas resoluciones del Parlament de Catalunya”, explicava ahir en una entrevista matinera a Onda Cero. “Hemos hablado con el TC para que...”, diu. Quina sort, que ells puguin parlar-hi, amb el TC. Va sonar a un todos a la una, vaja. Va ser clar, Sánchez. Sobretot quan el periodista Carlos Alsina li pregunta què canviaria si a Catalunya un dia se supera el 50% d’independentistes. “Nada. No cambia nada”, li va respondre. El problema no és, doncs, eixamplar la base. El problema és que els independentistes existeixen. Ho va deixar clar en un altre moment de l’entrevista: “El objetivo es reducir el número de independentistas.” La pregunta és la de sempre. I com ho faran? Parlant-hi? No. Ofegant-los. Fa respecte, aquesta estratègia, no els ho negaré pas. Però corren un risc. Que en comptes de reduir el nombre d’independentistes, en fabriquin més.