I per què els envien, tants?

Vaig sentir ahir, en diferents ocasions al llarg del dia, les queixes dels sindicats policials en relació amb l’operación Ícaro, que és aquesta operació que ha fet desplaçar milers i milers d’agents cap a Catalunya. Tenen raó. Els han traslladat precipitadament i ara no podran votar ni per correu, alguns mitjans explicaven ahir que dormen fins a set agents en una habitació, i es veu que alguns fa més de tres setmanes que no han tingut cap dia de festa. La pregunta, però, més enllà de les condicions en què es troben (que suposo que els va amb el sou), és: calia, enviar tots aquests efectius? Cal que a Catalunya s’hi desplacin 4.500 agents de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil? O és que si no ho fan no poden justificar el relat aquest que estan fabricant en el sentit que l’independentisme és violent? La ministra de Justícia, Dolores Delgado, advertia a mitjan setmana que els incidents que es puguin produir el 10-N poden ser considerats “un delicte electoral molt greu”, i el ministre Borrell ho barrejava poc després parlant de “violència inusitada” i de “desordres inacceptables”. Però què passa? Que ja han decidit que el 9-N (curiosa data) i el 10-N hi haurà incidents? I que si no ens envien milers i milers de policies l’advertència no serà creïble? Llegeixin alguns mitjans de comunicació espanyols (he dit de comunicació?) i pràcticament fan riure. Que si la organización terrorista Tsunami vol boicotejar l’obertura de col·legis electorals, que si han planejat bloquejar l’arribada de les urnes i les paperetes als centres, que si els CDR impediran que es voti... Mare de Déu. Quin malbaratament de diners públics tot plegat pels actes convocats pel dia de reflexió que no tenen res d’il·legals. Que no se’n recorden quan el 13-M del 2004, després dels atemptats de l’11-M, a totes les seus del PP hi havia milers de manifestants i no va passar res? O de quan el 2011, tot i la prohibició de la Junta Electoral, hi va haver un munt de concentracions convocades pel Moviment 15-M i tampoc no va passar res? Què ha de passar ara? Ni l’independentisme és violent ni la jornada de reflexió (dia en què, tot sigui dit, continuarem rebent mems i vídeos electorals al mòbil) té cap sentit. El desplegament se’l podien haver estalviat. Però temo que això ja ho saben.