Doncs sí, ens comptaran

Podria ser que a vostè avui li fes molta mandra anar a votar. Que es pensés, i amb raó, que el resultat d’aquestes eleccions no servís per a gaire res més que per complicar-ho tot plegat una mica més. I podria molt ben ser, deia, que fos així. Que el que passi a Espanya sigui que el que volia fer fora la dreta li obri la porta de bat a bat, que Vox creixi fins a fer-los passar vergonya, i que Ciudadanos finalment rebi el premi que es mereix en forma dels magnífics resultats (és una ironia, això de “magnífics resultats”, suposo que ja ho han entès) que li vaticinen les enquestes. Podria molt ben ser que Pedro Sánchez tingui una amarga victòria, que Casado estigui molt content de quedar segon, però que l’aritmètica resultant de tot plegat no faci res més que embolicar la troca. I podria molt ben ser que, després de la desconnexió amb Espanya (definitiva?) que ha provocat la sentència de l’1-O, vostè decidís que ja s’ho faran. Podria ser. Però a mi em fa l’efecte que, passi el que passi, sigui quina sigui l’aritmètica parlamentària que en surti, sumin uns o sumin uns altres, hi ha una cosa que no fallarà: i és que ens comptaran. Per què, si no, l’Assemblea de Madrid ha de demanar la il·legalització dels partits independentistes? Per què, si no, s’han passat tota la campanya electoral (quin descans, per cert, això que duri una setmana!) parlant de Catalunya i no pas de les seves propostes per a Espanya? O és que no en tenen? Aquestes eleccions no serviran per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya (em fa l’efecte que a hores d’ara de solució només n’hi ha una, per més complicada i llarga que sigui), perquè se’m fa difícil, vist fins on ho han portat, que demà hi hagi ningú a La Moncloa disposat a despenjar-li el telèfon a Torra. Però ens comptaran. Comptaran què li passa a l’independentisme després d’aquests atacs per terra, mar i aire. I qualsevol vot enrere en relació amb les eleccions del 28 d’abril passat l’interpretaran com una victòria. Perquè ells sí que ens sumen. El 10-N probablement no resoldrà gaire res, certament. Però tornarà a ser una nova fotografia. S’imaginen que el més destacat d’avui a Catalunya fos el triomf de l’independentisme? I a Espanya l’ascens de la ultradreta?