Legalització de les drogues

A Chasing the Scream (2015), Johann Hari analitza la lluita contra les drogues i els seus orígens i conseqüències. I la conclusió indefugible és que la legalització és una molt millor política que la prohibició. Simplificant, al món veiem bàsicament dues posicions oposades. Una (EUA) veu el consum de drogues com a pecaminós i una amenaça a l’ordre establert. L’altra (Portugal) veu l’addicció com una conseqüència de problemes preexistents: si no es solucionen aquests problemes, no es resol l’addicció. Si només la droga ens dona sentit o alleujament, hi tornarem. Una aposta per la prohibició i l’altra, per la prevenció i la rehabilitació. Una dedica el 90% dels esforços a perseguir i castigar, i un 10% a tractar i prevenir. L’altra inverteix completament aquestes proporcions. Una prohibeix el consum de pràcticament totes les drogues. L’altra ha legalitzat el consum de totes. Una vol evitar que la gent prengui drogues amb la por i la força. L’altra assumeix que les drogues no desapareixeran, o sigui que cal donar a les persones eines per a que prenguin la decisió correcta, i que la sortida de les drogues està en una vida millor, on no cal estar constantment estabornit.

Amb Hari aprenem que el desig deliberat de consumir psicòtrops és ben comú en la natura, amb exemples d’abelles, ocells, gats, elefants, micos, etc. I que no hi ha hagut cap societat humana que no n’hagi consumit d’una mena o altra, incloent les celebracions rituals anuals al temple d’Eleusis, en les quals participava gent com ara Sòfocles, Aristòtil, Plató i Ciceró. També aprenem que, segons la UNODC (Oficina de l’ONU contra la Droga i el Crim), només un 10% dels consumidors de drogues esdevenen addictes. L’altre 90%, si no és marginalitzat, no esdevindrà addicte i podrà deixar les drogues quan vulgui. El llibre detalla experiències en llocs com ara Vancouver, Manchester (UK) i Suïssa, totes mirant d’ajudar els malalts en comptes d’emfatitzar la prohibició, i totes amb resultats similars: caiguda en el nombre de delictes; abandonament voluntari de les drogues; capacitat dels addictes de portar una vida normal i retenir les seves feines. A Portugal, amb la legalització del consum: el consum de drogues és inferior a la mitjana europea; l’ús d’heroïna s’ha reduït a la meitat (i, en el mateix temps, als EUA s’ha doblat); s’han reduït les morts per sobredosi i les infeccions de la sida; amb la reducció dels crims per al compra de drogues, la policia pot perseguir els veritables criminals.

Amb tots els patiments i costos que té la prohibició; amb tots els beneficis que tenen els sistemes que cuiden i miren d’ajudar els addictes, i amb les quantitats ingents de diners que es canalitzen cap a les màfies, en comptes de cap als governs en forma d’impostos; per què el món continua apostant per la prohibició?