Pas barrat a Estrasburg

La sobrecàrrega informativa d’aquests dies (és un no parar des de diumenge!) ha deixat una mica en segon pla una notícia rellevant: l’esmena a la totalitat de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la decisió de l’Estat espanyol d’impedir que Oriol Junqueras prengués possessió de la seva acta d’eurodiputat, al juny. Maciej Szpunar considera que el que compta són els resultats de les urnes: el líder empresonat d’ERC va adquirir la condició d’eurodiputat en el mateix moment en què va ser proclamat diputat electe, és a dir, sense la necessitat de requeriments afegits com seria el jurament de la Constitució Espanyola. I no veu “cap raó” perquè, com a eurodiputat de ple dret, no se li hagués donat immunitat el dia en què es va constituir la nova eurocambra. El fet, però, és que no la va tenir, i el Suprem espanyol el va poder condemnar sense haver-ne de demanar abans el suplicatori. L’opinió de Szpunar no obliga el TJUE, que és qui té l’última paraula sobre el cas: si avala la tesi de l’advocat general, caldrà veure quines conseqüències pràctiques tindria la sentència. Si la rebutja, estaria discriminant els 2 milions de ciutadans europeus que van votar Junqueras i també Puigdemont i Comín –privats, com ell, del mateix dret– i assenyalant el camí a tots aquells estats que vulguin desfer-se d’opositors incòmodes per evitar que arribin a Estrasburg.