Podem?

No sé fins a quin punt és fàcil haver-ho posat en relació amb una relativa perplexitat, però suposo que és inevitable: Ada Colau ha arribat a l’alcaldia de Barcelona com a conseqüència de la formació política originada en el moviment 15-M, que va ser brutalment desallotjat de la plaça Catalunya pels Mossos durant els primers mesos del govern presidit per Artur Mas, i ara ha ordenat que la Guàrdia Urbana aixequi el campament dels estudiants a la plaça Universitat. També ha convidat a recordar la resistència de l’actual alcaldessa de Barcelona davant les accions policials quan s’oposava als desnonaments com a presidenta de les PAH. També és fàcil dir, però no deixa de ser cert, que no és el mateix ocupar un càrrec institucional que formar part d’un moviment que posa en qüestió els procediments en considerar-los al servei dels interessos dels poderosos. I que la naturalesa del poder que aleshores s’exerceix és diferent d’aquella amb la qual, apel·lant al de la gent, es cridava “Sí que es pot.” I és així que és possible plantejar-se si, quan s’arriba al poder polític, es pot fer no tot allò, sinó tan sols una part, del que se suposava que es podria fer. Sí, tot és més complex.

Evidentment, en el moment de criticar l’ordre de desallotjament d’Ada Colau, es té present el seu pacte de govern amb el PSC, en la mesura que tal partit s’ha apuntat a criminalitzar tota protesta contrària a les accions policials i a les ordres i sentències judicials relatives a l’independentisme. De fet, com devia saber la mateixa alcaldessa en acceptar continuar-ho sent amb el suport dels socialistes, el seu govern està condicionat en moltes altres qüestions. I és així que arribem al pre-acord que, a l’endemà de les eleccions, van signar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per formar el govern espanyol. Caldrà veure si tal acord podrà materialitzar-se perquè, com és sabut, necessita el suport o el consentiment d’altres formacions. Unes no hi estan disposades perquè no toleren la participació de Podem al govern i d’altres perquè exigeixen, en principi, una negociació sobre els presos polítics i l’autodeterminació, cosa aquesta última a la qual Pablo Iglesias ha renunciat a imposar a Pedro Sánchez. En tot cas, si arribessin a formar govern, el destí de Podem era fer de crossa del PSOE? O podem creure que, amb la incorporació del moviment derivat del 15-M, formarien realment un govern d’esquerres? Costa tant de creure en res.