Actors anònims

Estic una mica inquiet. Dimarts vaig publicar un article favorable al doblatge de pel·lícules. Em pensava que rebria invectives i he rebut algunes adhesions. No gaires, però adhesions. Què ha passat? ¿Ja es pot dir que la suplantació de veus en el cine té aspectes positius? ¿O és que els lectors m’han deixat per impossible i creuen que no val la pena retopar-me i dur-me la contrària? ¿O potser no tinc lectors? Només sé que temps enrere, prendre partit a favor del doblatge era motiu d’anatema entre la intel·lectualitat. Potser és que no tinc lectors intel·lectuals i tots són tan senzills com aquest periodista d’articles d’ocasió.

Tot ha vingut per la mort de l’actor de doblatge Arseni Corsellas, diumenge als 86 anys. Havia nascut a Figueres el 1933. Va passar per la ràdio i va anar a parar als estudis de doblatge més prestigiosos del moment, Voz de España, domiciliats en una torreta de l’avinguda del Tibidabo de Barcelona. Algun cop havia passat per davant la torreta, quan els capellans ens duien a les atraccions de la muntanya. Pensava: “Aquí posen veu a la pel·lícula que veuré diumenge a col·legi.”

Corsellas va començar doblant actors secundaris, molts desconeguts. La gran oportunitat se li va oferir el 1966. La productora americana Metro Goldwin Mayer acabava d’enllestir Doctor Zhivago, gran superproducció. Va exigir que, a Espanya, el doblatge de la pel·lícula fos impecable. L’escriptor Miguel Delibes va intervenir en l’adaptació. Consta excepcionalment en els crèdits. Van ser reclutats els millors actius de Voz de España: Elsa Fàbregas (Julie Christie), Rosa Griñón (Geraldine Chaplin), José Luis Sansalvador (Rod Steiger), Josep M. Angelat (Alec Guinness), Felip Peña (Ralph Richardson), Rogelio Hernández (Tom Courtenay)... En papers menors, Joaquim Díaz, Josep M. Caffarel, Carmen Robles... Carmen Robles havia doblat la Margaret Dumont dels Germans Marx. No es pot demanar més. Corsellas va dirigir l’elenc de joves i veterans. Es va reservar la veu d’Omar Sharif, el protagonista. Tenia trenta-tres anys. El doblatge de Doctor Zhivago és encara avui exemplar, insuperable. Ja m’ho sabran dir, si la veuen o tornen a veure.

Els dobladors no tenen història. Ni nom. Per això em plau donar noms i explicar-ne històries. ¿Quin és el negociat dels dobladors, qui els aplaudeix quan triomfen, qui els plora quan es moren? La Filmoteca els abomina, les cerimònies de repartir premis cinematogràfics els ignoren, els cinèfils volen llegir les pel·lícules... Els actors sempre es fan l’interessant dient que antigament els del seu gremi no eren enterrats en camp sagrat, sinó extramurs. Al final l’exclusió gloriosa ha quedat reservada als anònims i estimats actors de doblatge.