A la tres
L’editorial conjunt
‘‘Està en joc l’esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició”; “estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya”. Les dues frases les he extret de l’editorial conjunt que aquesta setmana farà deu anys (deu!) van publicar els diaris catalans a les portes de la sentència de l’Estatut, des d’aquest (aleshores El Punt i l’Avui, per separat) fins al Diari de Girona, La Vanguardia, El Periódico o el Diari de Tarragona. Tots els editats a Catalunya. Era el dia 26 de novembre del 2009, i es tractava d’una iniciativa inèdita. Dotze diaris d’ideologia molt diversa, que es van posar d’acord a fer un advertiment: “L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol”, s’hi deia, i en un text llarg, ple d’anàlisis i reflexions, s’alertava del risc de la judicialització de la política (“el Tribunal Constitucional ha estat empès a actuar com una quarta cambra, confrontada al Parlament de Catalunya”); dels riscos davant la sentència (“hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga”) i s’afirmava que “sense pressuposar un desenllaç negatiu”, calia “que ningú –referint-se als tribunals– erri el diagnòstic”. “No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat”, es concloïa. Mig any després (el 27 de juny del 2010), el Constitucional es carregava l’Estatut i alguns se n’alegraven (“nos hemos cepillado el Estatut”, deia Alfonso Guerra). I ho feia després que el PP s’hagués dedicat a recollir signatures per tot Espanya en contra de l’Estatut. Unes signatures en contra, cal recordar-ho, d’un Estatut aprovat pel Parlament, pel Congrés i, sobretot, en un referèndum (un referèndum!). Deu anys després, tristament, alguns advertiments d’aquell editorial conjunt s’han superat i amb escreix. I aquella en va ser l’espurna. A les portes d’una nova investidura a Espanya (o no, ja ho veurem) l’esperit del 77 sembla haver volat pels aires, l’aparell judicial –i policial– és el protagonista de la majoria de titulars dels diaris, i la política s’ho mira incapaç encara d’asseure’s en una taula a parlar-ne. L’advertència era clara.