Llums i ombres de Farners

Oi que tens Google, l’ull de Déu? Doncs invoca’l, home, invoca’l, si no el recordes... La Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners té un logo encertadíssim: mitja esfera de sol i mitja de nit estrellada que sintetitzen els quaranta dies que calen perquè les herbes i les nous posin nom i rostre a cada aiguardent. La llum i la foscor. La calor i la fred, tan importants les unes com les altres. Com important és també contrapesar l’elogi amb una mica de crítica... Què m’agrada de la Fira de la Ratafia de Santa Coloma? Moltes coses, però sobretot, aquesta: la naturalitat amb què els promotors han sabut incorporar el món infantil en una festa d’exaltació de l’alcohol. Ho tenien tot en contra, però, ves per on, el licor ha propiciat que els escolars de Santa Coloma coneguin les herbes millor que la resta de nens d’altres contrades. Les identifiquen, les saben collir, te’n diuen les propietats i fins i tot te n’elaboren menges fent-les servir d’ingredient. Arribarà el dia que aquests vailets seran prou grans per capbussar-se a la garrafa (i serà inevitable que algun s’hi empitofi) però n’estic segur: el contacte sovintejat amb la natura i amb l’esperit de l’alquimista juganer hauran fet d’aquests nois uns bevedors savis, epicuris i prudents. Res a veure amb els beuarres d’estil nòrdic, que fan baixar la beguda directament dels llavis al fetge sense passar pel paladar ni pel cervell. Ara anem a la nit estrellada... La Confraria de la Ratafia ha consolidat un ritual d’estètica pesant i, segons com, adotzenada. Tot això del llibre sagrat, de la capa d’investidura, de la processó, té un no sé què de mandrós i de còpia de l’examen del costat. Les confraries del cava (inventades per una societat benestant i amb certs aires de grandesa) es van empescar aquest tipus de cerimònies de pèrgola al jardí, dring de copes i monedes i regust maçònic. Tanmateix la ratafia, que no és una beguda de bosquetans, de trementinaires i tastaolletes? Que no invita a la divagació i a la poesia més que no pas al corporativisme? Així com els premis del cinema català haurien de fugir del calc provincià dels Oscar de Hollywood, els ratafiaires de la fira colomenca haurien de saber trobar la seva particular posada en escena. El sol del logo ja els escalfa tant com els merescuts aplaudiments. Ara es tractaria que les estrelles assenyalessin el camí de la perfecció. Hi són tan a la vora...!