COP25, cap al col·lapse?

Acaba d’inaugurar-se a Madrid la COP25, la conferència sobre el clima que s’havia de celebrar a Xile. Madrid no és precisament un exemple de sostenibilitat; amb una atmosfera molt contaminada, com la de Barcelona, i una economia basada en el malversament energètic. Aquesta festa, però, pot ser útil per al tàndem PSOE-UP i per incentivar la transició energètica concertada amb l’Ibex 35-verd. Veurem com se’n sortiran la ministra Teresa Ribera i Juantxo López de Uralde, que acaba d’enterrar Equo per esdevenir l’ecologista estrella de Pablo Iglesias.

Hem de constatar urbi et orbi que les COP, iniciades a Berlín el 1995, han resultat un fracàs de l’ONU tot i els dramàtics advertiments del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC). El desenvolupament econòmic mundial ha seguit una inèrcia imparable d’explotació dels recursos fòssils. El 2018 va augmentar, més que mai, la producció de petroli; es van construir més centrals tèrmiques de carbó de les que es varen desmantellar; el gas natural aspira a duplicar el seu consum en menys d’una dècada; es prepara el rellançament de nous models de reactors nuclears i es segueix subvencionant irresponsablement els lobbies contaminants amb diner públic.

Aquesta és la crua realitat tot i que els responsables polítics de la gestió energètica diuen que ja es comença a veure llum al final del túnel. Com es podrà, però, satisfer aquest gran repte de la humanitat? A l’horitzó podem preveure tres opcions: 1.- El col·lapse acaba essent inevitable. Continua la inactivitat i passivitats dels governs i les temperatures superen els 5ºC, comportant greus efectes sobre la mortaldat de més de la meitat de la població; centenars de milions de refugiats ecològics i despeses brutals de l’erari públic destinades a construir dics de contenció en zones litorals i deltes i per fer front a un augment dels desastres naturals. 2.- L’anomenat “capitalisme verd” i la Green New Deal (vegeu el darrer assaig de Jeremy Rifkin, assessor del PSOE) aconsegueix mitigar l’acció del canvi climàtic. Els lobbies de l’economia tradicional acaben monopolitzant les energies renovables i es beneficien del canvi radical de les formes de consum i producció de la població. 3.- La generació Greta Thunberg i les ONG afins, com Extinction Rebellion, aliades amb els moviments de consumidors del planeta que reclamen una transició energètica justa, aconsegueixen una governança democràtica del canvi climàtic i provoquen la fi dels lobbies de les energies fòssils. Es reformen les Constitucions per harmonitzar-les amb els principis de la Carta de la Terra.

El lector opinarà quina opció té més probabilitats de guanyar o de perdre. Encara que també podria imaginar-se una síntesi de les tres: es mitiga el canvi climàtic gràcies a una dura fiscalitat ambiental aplicada als grans contaminadors; s’utilitza la tecnologia i la gestió per consolidar grans embornals de CO2; emergeix una socialdemocràcia “ecologista” aliada amb els lobbies solars i eòlics; els consumidors participen en petits i múltiples projectes energètics cooperatius aprofitant els espais que deixa el “capitalisme verd”; es consolida un govern mundial del Medi Ambient per regular la transició energètica i es crea un Tribunal Internacional de Justícia Ecològica. La resposta no la tindrem al final de la COP de Madrid que, com tot fa preveure, esdevindrà un nou brindis al sol i un pas més cap a la desinformació i el col·lapse.