A la tres
Rajoy com a exemple
Podria molt ben ser que l’exconseller Santi Vila fos un ingenu. I que fos veritat que el setembre del 2017 alguns ministres del govern Rajoy li haguessin promès que si el president Puigdemont no declarava la independència i convocava eleccions, el govern espanyol no aplicaria el 155. Podria ser, deia, que Santi Vila fos tan ingenu que es pensés que negociava de veritat. Fins i tot podria molt ben ser que els ministres amb qui Vila parlava fossin també uns ingenus, i que ells també es pensessin que negociaven en nom de Rajoy. La qüestió és, ja ho deuen haver llegit aquests dies, que Rajoy tenia clar que aplicaria el 155 fes el que fes Puigdemont, fessin el que fessin els seus ministres, i fessin el que fessin els Santis Vila d’aquell moment, que n’eren uns quants. Ho confessa el mateix Rajoy al llibre de memòries que acaba de publicar (Una España mejor), on deixa clar que, prenguessin els compromisos que prenguessin des del seu equip, ell tiraria pel dret i els incompliria. En espera que algun dia en puguem saber més coses, d’aquestes suposades negociacions, m’atreviria a qualificar els fets molt més de categoria que no pas d’anècdota. A algú li estranya, amb confessions com les de Rajoy, que ERC apliqui ara la màxima prudència en les negociacions? I si vostès són dels que pensen que Sánchez no té res a veure amb Rajoy, com jo també he pensat en molts moments, sospito que erròniament, vagin a l’hemeroteca i, suport al 155 a banda, repassin les declaracions del candidat socialista durant la darrera campanya electoral en relació amb Catalunya. Són un escàndol. “Les presses que hi pugui haver no són les nostres presses”, deia ahir Pere Aragonès en preguntar-li els periodistes sobre les negociacions. I hi insistia: “Volem una mesa de negociació entre governs, sense vetos sobre les propostes, i que tingui un calendari i garanties de compliment.” Sánchez insisteix que vol ser investit abans de Nadal, i Aragonès ha fet la seva carta als Reis. Ja ho veurem. Però entenc que els republicans no tinguin presses. Perquè corren el perill de fer un Santi Vila.