De set en set
És temps d’espantar
A Madrid, s’hi menja molt bé, si hom sap defugir experiments i exotismes culinaris. Els assistents a la gran reunió sobre la cosa climàtica faran bé d’encarregar tiberis a llocs com ara Lhardy i Casa Lucio per contrarestar el terrorífic menú que ha comès El Celler de Can Roca. Segur que serà comestible, perquè no arriscaran el prestigi acumulat al llarg de dècades; però posar el plat a taula envoltat d’una guarnició de consignes globalistes no pot ser bo per a la salut. De bon començament, una cap de brot de les Nacions Unides ja va anunciar quina serà la conclusió dels 10 dies de debats: “Hem de canviar la manera com ho fem tot, què produïm, com ho transportem i què mengem.” Volen convertir la humanitat en una unitat de destí en el pànic universal. No és estrany que els socialistes de tot pèl s’apuntin entusiastes a la neurosi apocalíptica. Els qui van escampar els terrors de l’any 1000 eren uns aficionats, ara veureu el que saben fer els “experts” que treballen per la “comunitat internacional”, i com les administracions que suportem ho tradueixen en pèrdua de poder adquisitiu. La discrepància no és que sigui políticament incorrecta, és que ja està a punt de ser prohibida. I si no ens deixem? Aviat no hi serem a temps, però val la pena intentar-ho. Apunteu-vos a la resistència: mengeu el que us vingui de gust, perquè menjar és una mística, no una ascesi; enceneu llums de Nadal, molts llums; feu fills, i no els porteu a col·legis on els parlin de la Greta; deixeu de votar polítics depriments i espoliadors; torneu a creure en Déu i no en bruixots.