Toc Pitarra

Els voltors immobiliaris que atalaien Barcelona també aterren per cruspir-se petits bocins d’història. És el cas del restaurant del carrer Avinyó que conservava la rebotiga de Frederic Soler, Serafí Pitarra, (1839-1895), dramaturg que hi tenia una rellotgeria. Editorial Àmbit ha publicat enguany Les nits de Pitarra, llibre de David Domènech que documenta a bastament i amb amenitat què passava en aquell altell entre 1863 i 1871, quan acollia tertúlies culturals vitalistes. L’any 1987, la família Roig va posar-hi un restaurant, el Pitarra. Tenia un toc especial. A l’entresòl, amb vidrieres que donaven al menjador de baix, hi havia llibres, retalls i gravats que evocaven aquell petit món de finals del segle XIX. Era un racó íntim que des de feia trenta anys emparava dinars de conspiracions polítiques, de trobades amicals i de cites furtives. La proximitat amb les seus de la Generalitat i l’Ajuntament facilitava que aquell cau discret complís aquestes funcions. Després d’estar tancat i amb obres, el local va tornar a obrir el maig del 2018, transformat en un pub. El titular del nou negoci, un especulador irlandès, va malmetre el menjador de la planta baixa. Pocs mesos després aquell depredador va clausurar l’establiment. Queden testimonis de grans moments públics o secrets d’aquell lloc: els dels temps antics, que recull l’obra de David Domènech; i els d’una clientela dels nostres temps que apreciava el toc càlid i la llibertat de converses o discussions que assegurava el reservat.