Consciència de país

He llegit a Núvol un interessant article del filòsof Joan Bordeus en què l’autor defensa que, de cara al fenomen d’emergència climàtica que vivim, ja no s’hi val amb el Capità Enciam i el seu lema “els petits canvis són poderosos”. Ho deia per reafirmar que val més l’expressió i la contundència verbal de l’adolescent nòrdica Greta Thunberg que no pas l’amabilitat de les campanyes que ens instaven a reciclar, a no embrutar i totes aquestes coses. Puc estar d’acord que als poderosos els fa més mal la noia adolescent que els canta les quaranta i que s’ha convertit en una icona, potser a costa d’ella mateixa. Però la pedagogia no s’ha d’oblidar i tampoc continuar reivindicant els petits canvis. Dissabte de la setmana passada, en un agradable ambient de tardor a la plaça de l’Assumpció de Sant Narcís de Girona, tres pesos pesants convocats per l’ANC van ser prou contundents per alertar-nos que és a les nostres mans canviar moltes coses. Es parlava de consum estratègic i també de la campanya Eines de país. Els empresaris David Fernández i Narcís Bartrina i l’economista Esteve Vilanova van ser contundents. Sí, parlàvem que és a les mans dels consumidors decidir a qui paguem la factura de la llum, del gas, de telefonia però també on ens proveïm de carburant, on contractem assegurances o alarmes, a quin supermercat comprem i fins i tot el sindicat i a la patronal a qui fem confiança. Aquesta campanya, que no va contra ningú per molt que ho digui Foment del Treball, sinó a favor nostre, els fa molta por. Perquè aquí sí que podem aplicar el dret a decidir que políticament ens tenen negat. I aquí hi ha un camí per fer entendre que cadascú de nosaltres té a les mans decidir i fer una aposta per aquelles empreses amb qui volem treballar, per ideologia o simplement perquè considerem que s’adeqüen a la manera com volem que treballin. Vilanova ens va explicar què havia estat el Banc de Catalunya i les grans empreses estatals que va crear per acabar enfonsant per una decisió de l’Estat espanyol que sempre juga a favor seu. L’enginyer Bartrina va ser clar i contundent: consumim engegant el llum o obrint l’aixeta de l’aigua, cuinant o anant pel carrer amb el telèfon. I David Fernández ho va explicar gràficament: som un gra de sorra, però molts grans de sorra configuren el desert del Sàhara. Doncs això.