Judes i les granades

La degradació democràtica de l’Estat espanyol ja és irreversible. Els exemples són tants i tan evidents que ara per ara el perill més important rau en el fet d’acostumar-s’hi i normalitzar segons quins fets i vulneracions de drets.

El contrast és feridor. L’operació Judes impulsada per l’Audiencia Nacional i la Guàrdia Civil va acabar fa poques setmanes amb set joves acusats de terrorisme i empresonats sense fiança ben lluny de les famílies. El desplegament policial i mediàtic va ser enorme, però les proves, inexistents. Només conjectures i elements dispersos –que hom trobaria en qualsevol casa– que s’especula que podrien ser utilitzats per fabricar explosius. Una operació Dixan reloaded. Per contra, ens trobem amb un artefacte explosiu –real, de veritat, amb TNT dins– col·locat en un centre de menors de Madrid, amb una bossa plena de claus i cargols. No espereu en aquest cas una operació policial i mediàtica, no espereu detinguts acusats de terrorisme. M’hi jugo un pèsol que tot plegat s’oblidarà ràpidament i les investigacions policials no arribaran a cap resultat.

Més contrast. Un partit d’ultradreta feixista és acceptat com a acusació particular en el judici del procés, en el judici contra els membres de la mesa del Parlament, i en totes les causes judicial que s’obrin contra Catalunya o els catalans. Per contra, l’Ajuntament de Barcelona és expulsat com a acusació particular en les causes contra els policies que van reprimir violentament els ciutadans pacífics i indefensos que intentaven dipositar una papereta en una urna l’1 d’octubre de 2017. Tenint en compte que l’advocacia de l’Estat defensarà els uniformats –i que la fiscalia te lo afina–, el resultat és que hi haurà causes en les quals ningú no defensarà els votants agredits. Un altre exemple el veiem en l’aprovació per part del PSOE, el PP i Ciudadans –amb l’abstenció vergonyosa de Podem– de la repressió de la llei mordassa digital. L’aluminosi dels fonaments de la democràcia espanyola ja no té remei.