Rica i plena o pobra i buida?

“Tesla, l’últim fracàs de la indústria catalana(https://elpais.com/economia/2019/12/05/actualidad/1575577647_624894.html)” és el darrer titular triomfal de la premsa espanyola. El País explicava, aquest divendres, que hi ha hagut quatre empreses automobilístiques internacionals que s’han interessat per instal·lar-se a Catalunya al llarg dels darrers deu anys i que cap de les iniciatives no s’ha concretat. Naturalment, el diari ho atribueix a causes polítiques que, suposadament, no s’haurien produït si els catalans es conformessin a ser una dòcil comunitat autònoma de règim comú. El missatge central és que, desobeint, els catalans no aconseguiran la independència, sinó destruir la pròpia economia.

Si hi ha un projecte seriós i permanent d’Espanya, aquest és la ciutat de Madrid. L’expansió il·limitada de la capital espanyola és vista com la millor eina de supervivència de les elits madrilenyes. A més Madrid, menys Barcelona i, per tant, més poder i menys contestació. Aquesta política d’estat és la causa essencial del buidatge de l’Espanya interior, succionada i desertitzada pel gegantisme madrileny. Tant és així que a Terol ho han entès perfectament i han ignorat el govern aragonès –el seu– per enviar un diputat a Madrid, aviam si sona la flauta i el necessiten per repartir els diners dels pressupostos de l’Estat. L’Espanya de les autonomies ja no se la creu ningú.

Davant d’això, dues excepcions. Una, el País Basc, una zona econòmica protegida per un sistema fiscal difícilment franquejable des de Madrid. La segona, Catalunya (i els Països Catalans, en general), un territori amb una economia d’estructura moderna i exportadora, força resistent a la pressió política de l’Estat. És per això, en gran part, que les classes mitjanes catalanes i la seva representació política han entès que Madrid vol convertir Catalunya en un territori més de l’Espanya buida. I no serà Tesla, qui ho intentarà. Serà –és– El País i tot el que aquest diari simbolitza.