LA GALERIA
Una gran ciutat
Estaria bé que Girona comencés a preveure la seva transició de ciutat mitjana cap a una ciutat més gran
La ciutat de Girona creix. Te n’adones amb alguns tics de gran ciutat que de vegades comences a detectar a la capital gironina. Un exemple és la pluja. La setmana passada, amb dues jornades senceres de pluja intensa, es va evidenciar un d’aquests tics que s’apoderen de ciutats com Barcelona, Milà, Nova York o qualsevol altra de les grans metròpolis que us vinguin al cap. Amb la pluja caient durant hores, a la ciutat de Girona hi ha un col·lapse circulatori en les hores punta. L’hora d’entrada dels infants a les escoles es transforma en una gran gimcana per esquivar vehicles, mig mal aparcats o, directament, en doble fila, per aconseguir la proesa que els nostres fills arribin sense la incubació d’una grip o un constipat que contribuiria a desestabilitzar qualsevol planificació familiar setmanal. És només un símptoma que la ciutat es fa gran, però un símptoma per reflexionar-hi. La ciutat va acabar l’any anterior amb la certificació que s’havien superat els cent mil habitants. Ara que a Madrid es repensa l’emergència climàtica mundial, estaria bé que Girona comencés a preveure la seva transició de ciutat mitjana cap a una ciutat més gran. És per això, que tots els grups municipals s’hi haurien de posar. Potser cal posar sobre la taula mesures arriscades, canvis substancials que ens permetin avançar. El reforç del sistema públic de transport a Girona s’ha de seguir duent a terme amb constància. Una curiositat és que a Girona un dia hi ha col·lapse i l’endemà tot es posa en ordre. El motiu l’endevino en el canvi d’hàbits que som capaços de fer d’un dia per l’altre. Com per Fires, quan centenars o milers de ciutadans canvien els seus hàbits de mobilitat, conscients que les dificultats d’un dia normal es multiplicaran per molt en els dies propers a Sant Narcís. Què passaria si imaginéssim una carretera de Barcelona només de sentit d’entrada a la ciutat i el carrer Migdia com a via de sortida? Què passaria si el trànsit ja no pogués arribar a plaça Catalunya? I si la Gran Via Jaume I només tingués un carril de circulació? Algú pensarà que són unes autèntiques bajanades, com ho devia pensar algú fa trenta anys si li deien que no es podria passar per Santa Clara ni pel carrer Nou. El planeta demana idees atrevides i potser no totes cristal·litzaran. La minoria del govern de Girona pot ser una oportunitat perquè treballin de manera conjunta tots els grups. És ara que tots plegats han de pensar si volen fer de Girona una gran ciutat o deixar que només sigui una ciutat que es faci gran.
