Taula parada

El PSOE i ERC han cele­brat ja tres reu­ni­ons ofi­ci­als, qua­tre de cone­gu­des, i alguna més. I a par­tir d’ara n’hi haurà més de les últi­mes que de les pri­me­res. La qual cosa indica que això rut­lla. Ara bé, ni de bon tros es pot donar per feta la inves­ti­dura. Ni ERC ha com­promès encara l’abs­tenció ni el PSOE ha aban­do­nat del tot l’explo­ració d’altres opci­ons cap a la dreta. De moment s’han posat d’acord en el què però encara falta el quan, i sobre­tot el com. Hi ha acord a situar el con­flicte polític de Cata­lu­nya –un cop reco­ne­guda l’existència– en una via política de reso­lució apar­cant la repressió en allò en què les parts poden inci­dir, que no és tot però és prou. Cos­tarà més con­cre­tar l’ins­tru­ment d’una via que ha de tenir com a base refer les rela­ci­ons inter­go­ver­na­men­tals i una o diver­ses tau­les de diàleg en què es puguin abor­dar tots els temes, també el dret a deci­dir, però que el PSOE ha de poder emmar­car cons­ti­tu­ci­o­nal­ment. Diuen que caldrà ima­gi­nació per a la qua­dra­tura del cer­cle. El resul­tat és difícil de pre­dir però l’inde­pen­den­tisme, i espe­ci­al­ment JxCat, ha de deci­dir com enqua­dra el pos­si­ble acord i si empeny per asso­lir-lo. El que està en marxa ara és una nego­ci­ació per a la inves­ti­dura i ERC n’exer­ceix el lide­ratge perquè és qui per decisió dels cata­lans va gua­nyar les elec­ci­ons gene­rals i és aritmètica­ment impres­cin­di­ble al Congrés. Però després, a la taula de diàleg del con­flicte, la dreta inde­pen­den­tista hi haurà de ser. I veig difícil pre­ten­dre que ERC faci la feina a con­tra­cor­rent i amb des­gast i que després JxCat se sumi a taula parada. Segu­ra­ment busca grei­xar l’entesa el fet que Esquerra hagi rega­lat a JxCat un grup par­la­men­tari al Senat i hagi faci­li­tat que si el pre­si­dent Puig­de­mont i Toni Comín acce­dei­xen a l’escó d’euro­di­pu­tat gràcies al recurs d’Oriol Jun­que­ras a Luxem­burg puguin incor­po­rar-se al grup d’ERC al Par­la­ment Euro­peu. Gene­ro­si­tat que ha moles­tat algu­nes bases repu­bli­ca­nes far­tes del que con­si­de­ren des­lle­ials menys­te­ni­ments del soci de govern. La dar­rera pressió, ahir sobre la clas­si­fi­cació dels pre­sos polítics, és millor no qua­li­fi­car-la. JxCat ha de deci­dir, si arriba l’acord d’inves­ti­dura, si fa pinya i el rei­vin­dica o si el menysté pen­sant en el pròxim embat elec­to­ral. Però haurà de cali­brar que les files inde­pen­den­tis­tes estan neces­si­ta­des de victòries. I que de tant en tant toca insu­flar una mica de moral a la gent, encara que sigui per un mèrit de l’adver­sari, en aquest cas d’ERC.